Conills i porcs senglars

Són ben coneguts els estralls que l’anomenada civilització pot causar als delicats equilibris ecològics que la natura entreteixeix. Potser el cas més espectacular és la introducció del conill europeu a Austràlia. En 1859 un granger va introduir 24 conills silvestres europeus, per a poder distreure's caçant. El que semblava una simple ocurrència per a entreteniment va acabar convertint-se en un gran problema pel fet que a Austràlia no hi havia depredadors naturals per a aquests conills. A més, les condicions del clima i la vegetació eren ideals per a la seva reproducció i en poques dècades milions de conills es van estendre per gran part del país.

Les conseqüències van ser nefastes. Destrucció massiva de la vegetació i cultius, erosió del sòl per sobrepastura, competència i desplaçament d'espècies natives, etc. L'impacte va ser tan gran que el govern australià va intentar de tot per a controlar-los. Va utilitzar paranys, verins, caceres massives i la construcció de llargues tanques anticonills. També va alliberar virus com les mixomatosis i la malaltia hemorràgica viral del conill. Malgrat tot, s’estima que la població actual és d’uns dos-cents milions d’exemplars.

Com a anècdota, es va intentar també regular la població de conills amb la introducció de guineus, el seu depredador natural a Europa. Però aquestes varen aprendre aviat que era més fàcil alimentar-se de fauna autòctona australiana (com els coales) que perseguir als esmunyedissos conills, de manera que la solució pretesa va ser un nou problema i amenaça per als ecosistemes del continent aïllat.

Un altre cas que ens toca a prop és la sobrepoblació de porcs senglars, a tot Catalunya, però especialment a la serra de Collserola on s’ha detectat recentment un focus de pesta porcina. L’excés d’aquests animals té diverses causes i molt probablement parteix d’una gestió equivocada d’un espai natural. El porc senglar va ser reintroduït de manera artificial a aquest espai a principis de la dècada dels cinquanta del segle passat. Durant molts anys es va restringir la seva cacera i després es va focalitzar erròniament sobre les femelles adultes quan la mort d’aquestes provoca que les femelles joves del grup familiar puguin procrear i així augmenta la fertilitat. La manca de sortida comercial de la seva carn és un altre factor determinant que la regulació de les poblacions es pugui fonamentar en la cacera.

Els conflictes derivats d’aquesta presència inclouen riscos per a la seguretat viària, afectacions a la salut pública, problemes de convivència, cada cop es produeixen més danys en els conreus del territori i ara també el risc que la pesta arribi als porcs de granges, que suposaria una gran pèrdua per un important sector econòmic d’un país, amb més porcs que persones, si el virus entrés al circuit comercial. L’expansió dels senglars als darrers anys respon a la gran capacitat d’adaptació de l’espècie, a la facilitat per a trobar grans fonts d’aliment als residus de les zones periurbanes, la reducció de les accions de caça i control durant la pandèmia i també la manca de depredadors naturals (esperem que ningú tingui l’ocurrència de reintroduir el llop a Collserola, per no repetir l’error de la guineu per combatre els conills a Austràlia).

Ara l’objectiu, segons ha concretat el conseller d’agricultura, és reduir el 50% de la població, a partir del convenciment que sobren senglars a Catalunya. La qüestió pendent de resoldre és com es farà aquesta disminució d’individus. Hi ha dues famílies bàsiques de procediments: control letal (captura i sacrifici) i control no letal (de la fertilitat, de les fonts antropogèniques d’aliment i les fonamentades a la modificació de l’hàbitat, tant urbà com natural).

És evident que els efectes dels controls letals són a curt termini mentre que la resta tenen una eficàcia més dubtosa i es basen en alteracions del comportament, que no són immediates, que requereixen un temps d’adaptació; cal analitzar si la urgència dels problemes provocats per l’excés de població poden esperar a uns resultats perllongats en el temps.

De moment s’ha format un comitè científic per investigar l’origen del brot de pesta i extreure lliçons per a futures crisis. A més, el Govern català ha anunciat la creació de la Taula del Senglar de Catalunya, que haurà d’abordar també la qüestió ètica amb relació a l’acceptació social de la gestió dels senglars per mitjans letals. Per reduir la controvèrsia, caldrà informar adequadament sobre les mesures i fomentar-ne l’acceptació, ja que l’eliminació física dels exemplars ben segur que no agradarà a les associacions animalistes.

Els conills australians i els senglars d’aquí són només dos exemples de la complexitat i incerteses de les intervencions humanes damunt dels ecosistemes naturals. Sovint es generen impactes inesperats i determinades actuacions correctores errònies fan més gran el problema. Per tant, s’imposa extremar el principi de prudència quan es tracta d'interferir als ecosistemes, tant amb mamífers o amb instal·lacions industrials al bell mig de parcs naturals marins.

Res és innocu quan l’home posa la mà a la natura!

Subscriu-te per seguir llegint