Trump trenca les regles

Tenia escrit un article sobre la hipocresia proclamada de forma impúdica als quatre vents per resumir l’acció de la Internacional ultra l’any 2025 quan Trump ha trencat totes les regles amb la seva acció a Veneçuela. Havia escollit la paraula «hipocresia» per resumir l’actuació dels ultres perquè crec resumeix molt bé la seva ideologia-comportament per moltes raons entre les quals destaco les següents: 1) Es proclamen cristians i el cristianisme, base del món occidental, proclama la igualtat de les persones siguin de qualsevol condició, raça o gènere. Trump i la ultradreta no respecta ni els immigrants (això sí, si no tenen molts diners) ni les dones que o be tracten, com els del club d’amics d’Epstein, simplement com a mocadors que s’usen per al sexe i després es tiren o a qui no defensen quan són maltractades o arraconades. Dos exemples. Una majoria de la població dels EUA és immigrant, el mateix Trump, Vance, Marco Rubio i les seves dones ho són però això no impedeix que ataquin els immigrants. La líder de l’AfD, Alice Weidel, diu ser cristiana i estar en contra del matrimoni homosexual i de la immigració i té una relació estable amb un altre dona i va contractar una immigrant (sembla que sense papers) per fer feines a casa seva. 2) Diuen que són demòcrates però no respecten les regles bàsiques de la democràcia, no respecten ni els resultats electorals (Trump encara no ha admès la victòria de Biden) ni els que pensen diferent. Trump va felicitar el Nadal dient: Bon Nadal a tothom «incloent-hi l’escòria de l’esquerra» i intenta silenciar els que pensen diferent com els periodistes que el critiquen o diu sense embuts que donarà suport als partits d’ultradreta als països europeus. 3) Trump i la ultradreta contra la Ciència. Portem un any de lluita de Trump amb les Universitats i els centres de recerca, Trump només vol aprofitar-se de la Ciència, per exemple, de la que està a la base de les empreses tecnològiques que li donen suport però nega, com ho fa la ultradreta, les vacunes o el canvi climàtic. Trump es constitueix, com l’església en temps pretèrits, en el censor que ens diu què cal creure i què no i, en aquest ambient de falta de llibertat, poca ciència es pot fer. La fugida d’investigadors dels EUA que volen anar a altres països on hi ha més llibertat és imparable, i 4) Parlen de pau i es postulen per a la guerra (el canvi de nom del departament de defensa dels EUA a departament de guerra ho reflexa). Es volen carregar el sistema de relacions internacionals que, amb tant d’esforç, el món s’ha donat des de la Segona Guerra Mundial. No és perfecte però és molt millor que no tenir regles, tornar a la llei de la jungla. L’acció a Veneçuela és l’exemple més evident de la llei de la jungla, una acció en un altre país sense suport ni tan sols del Congrés dels EUA ni de cap organisme internacional, és la prova de què Trump considera que ell pot decidir què passa en qualsevol punt del planeta. Això suposa donar carta blanca a altres països a utilitzar la força bruta per canviar fronteres o intervenir en tercers països, les conseqüències les veurem aviat. Ho havia anunciat en el document sobre estratègia de seguretat nacional dels EUA però ara tenim l’evidència de la seva aplicació de forma unilateral, no respectant cap regla.

La captura de Maduro i la seva esposa, tan elogiada per Trump i col·laboradors, no és altra cosa que una més de la llarga llista de traïcions de la història. Vostès creuen que sense la col·laboració d’un traïdor interior es podia haver portat a terme una acció d’aquest tipus? I la hipocresia continua quan es vol justificar l’acció i no es parla ni de retornar la democràcia al poble veneçolà ni de lluitar contra el tràfic de drogues (excusa per capturar Maduro) sinó de controlar les empreses petrolieres.

Sempre he pensat que quan els negocis es barregen amb la política, hi ha problemes, vegis el cas de Berlusconi i com ha acabat Itàlia i com van ara les coses als EUA. En les societats democràtiques els polítics i els empresaris tenen el seu rol, uns governant i els altres dedicant-se als negocis amb respecte i controlant-se mútuament. Quan això no passa s’acumulen els problemes.

Què fer davant l’actual situació? No ens queda altra cosa que defensar la democràcia i les relacions internacionals vigents. S’ha de condemnar l’acció dels EUA, el fet que la Veneçuela de Maduro no fos democràtica no legitima una acció unilateral dels EUA i menys quan l’objectiu declarat és el petroli. Tot i la seva feblesa Espanya i Europa estan al costat correcte de la història i els EUA de Donald Trump al costat equivocat. Ho hem de cridar (indignats?) amb la fermesa que ens permet la relació de forces, ho devem a les generacions futures, a les que, almenys jo, desitjaria deixar un món que reclami la convivència entre els pobles i no un món (jungla) que jugui a les guerres que no solucionen res.

Subscriu-te per seguir llegint