La primera dona Consellera

- Veurem algun dia una dona consellera?

- Sí, home. És clar que la veurem algun dia.

- Amb vostè de president?

- Sí! Per què no? Soc tot el contrari d’un misogin.

Així acabava una entrevista que li vaig fer a Jordi Pujol el 13 de març de 1992, dos dies abans de celebrar-se les quartes eleccions catalanes des de la recuperació de la democràcia, i que, com totes les anteriors, guanyaria CiU. Llegit avui, pot semblar prehistòric, però, en realitat, no fa tant. Ja s’havien celebrat tres eleccions catalanes, unes quantes de generals i municipals, i feia sis anys que Espanya havia ingressat a la Unió Europea, però cap dona havia format part dels governs presidits per Jordi Pujol, un fet impensable avui dia. Quan es va publicar aquella entrevista, encara faltaven uns quants mesos per travessar el Rubicó. Caldria esperar al 22 de desembre d’aquell 1992 perquè Pujol es decidís a nomenar la primera dona consellera aprofitant una remodelació del Consell Executiu. L’encarregada de trencar el gel fou Maria Eugènia Cuenca, i en una conselleria gens menor, com era la de Governació, amb la policia catalana sota el seu control.

Maria Eugènia Cuenca ha mort avui fa una setmana, amb 78 anys, i m’ha sorprès que els mitjans de comunicació catalans s’hagin limitat a informar de la seva defunció amb unes simples i breus notes d’agència. Aquell 22 de desembre de 1992, també van entrar al Govern Català Joan Maria Pujals (Cultura), que estava cridat a ser el dofí de Pujol, i Antoni Isac (Justícia), però el gran titular fou la designació per primer cop d’una dona. Avui dia, ja gairebé ha deixat de ser notícia la paritat (algun govern fins i tot ha comptat amb més dones que homes), però en aquell moment era d’una gran rellevància, un pas endavant cap a la igualtat d’oportunitats entre els homes i les dones. Mai cap dona havia sigut consellera, ni a la Generalitat republicana (Francesc Macià i Lluís Companys de presidents), ni a la provisional (Josep Tarradellas), ni en els dotze primers anys de la presidència de Jordi Pujol.

Tant que ens agrada als catalans ser pioners en tot i alliçonar a la resta de l’Estat, i Espanya se’ns havia avançat. Ja en el govern republicà, al principi de la Guerra Civil, quan l’anarquista catalana Frederica Montseny fou consellera de Sanitat entre novembre de 1936 i maig de 1937. Després de la dictadura franquista, la UCD també havia tingut una dona ministre, una dècada abans que Jordi Pujol designés Maria Eugènia Cuenca. Fou Soledad Becerril, ministra de Cultura just després del 23F, amb Leopoldo Calvo-Sotelo de president, entre 1981 i 1982. Haurien de passar altres sis anys per tornar a veure dones en els Consells de ministres. En el primer govern de Felipe González, cap, ni una. Va ser en el segon, i a mitjan legislatura (1988), quan va designar a Rosa Conde ministra portaveu i Matilde Fernández, titular d’Afers Socials, o sigui dos ministeris menors. De fet, Felipe González, amb un entorn molt masculí, només va designar cinc dones ministres en els catorze anys que va presidir el Govern. A part de les citades, Carmen Alborch, Ángeles Amador i Cristina Alberdi, totes tres també en carteres de segon nivell. A Catalunya, només altres tres dones van ser conselleres en els 23 anys de governs de Jordi Pujol (Núria de Gispert, Irene Rigau i Carme Laura): 4 dones per 52 homes en sis legislatures! La tendència es va capgirar amb Pasqual Maragall: sis conselleres en tres anys. Queda l’assignatura pendent d’una dona presidenta, a Catalunya i Espanya.

Maria Eugènia Cuenca tenia 45 anys quan va accedir a la Conselleria de Governació. Abans, havia sigut responsable d’Ensenyament de CiU, i, segons el seu mentor, Miquel Roca, era «la millor diputada que tenim al Parlament espanyol». Amb Cuenca, va començar el desplegament dels Mossos d’Esquadra com a policia integral. El 4 de desembre de 1994 van substituir la policia i la guàrdia civil a la comarca d’Osona. Quan va abandonar la conselleria, el febrer de 1995, ja havia deixat enllestit el desplegament a les comarques gironines i la comissaria de Vista Alegre, que s’inauguraria dos mesos més tard. Maria Eugènia Cuenca va ser una consellera eficaç i assenyada; un estil de fer política no exempt d’ideologia, per descomptat, però allunyat d’alguns fanatismes i radicalismes que imperen avui dia. I va sortir amb la mateixa elegància i discreció que la va caracteritzar com a consellera, exercint de diputada fins a l’any 2006.

Subscriu-te per seguir llegint