Tot és mentida

A tothom li ha fet molta gràcia, aquests dies, jugar amb la intel·ligència artificial per fer seure els Reis d’Orient al menjador de casa seva acabant de muntar cuinetes i bicicletes, captats per una càmera de videovigilància. Que bonic i que autèntic, tot plegat. Els més petits de la casa, observant atònits les imatges de Ses Majestats que els seus pares els plantaven davant del nas, quedaven completament bocabadats. Melcior, Gaspar i Baltasar havien vingut. No un, ni un patge, ni el secretari, ni el que estava de pràctiques, sinó tots tres en persona i, en alguns casos, fins i tot els camells treien el cap.

El que podria semblar un gest tendre i innocent per edulcorar encara més la màgia, és una altra burla a la veritat; un intent descarat de manipular la realitat que, per acabar-ho d’adobar, encara ens fa gràcia. Sense cap mala fe, està clar, però ja hem convençut algú (amb pèls i senyals) que ha passat quelcom que no ha passat. I per alguna cosa es comença.

Tot, sense que ningú s’hagi parat a pensar en les conseqüències, perquè ja hem regalat a ves a saber qui una imatge del nostre menjador amb els nostres marcs de fotos, les nostres plantes i els nostres records. Però això sembla no treure el son a ningú.

Uns dies abans, molts ja havien jugat a fer innocentades de l’alçada d’un campanar amb la IA, enviant selfies a la parella amb un test d’embaràs positiu o a la mare amb el cotxe desballestat fingint haver patit un accident de cotxe. El realisme és tal, que a aquestes alçades de la pel·lícula t’ho poden fer creure tot, fins i tot, la mort. Però què fem nosaltres? Riem i ens afegim al carro, perquè manipular la realitat ja és un passatemps.

Subscriu-te per seguir llegint