Columna vertebral d’una societat viva

En un context en què les crisis -socials, econòmiques i ambientals- semblen encadenar-se sense treva, el voluntariat emergeix com una de les expressions més sòlides de la capacitat col·lectiva de resposta. Sovint es defineixen les persones voluntàries com aquelles que «ajuden els altres», una afirmació certa però insuficient. El voluntariat va molt més enllà de l’altruisme: és una força transformadora que vertebra la societat, enforteix la democràcia i fomenta la cohesió social.

Les persones que dediquen temps, habilitats i experiència al servei dels altres fan possible projectes amb un impacte directe en la vida de milers de ciutadans. En el si de les entitats socials sense ànim de lucre, el voluntariat és una peça clau, sovint invisible, que sosté iniciatives que difícilment tirarien endavant sense aquesta energia cívica.

El valor del voluntariat, però, no es limita als beneficiaris. També transforma a qui el practica. Alguns estudis indiquen que la participació en activitats altruistes millora el benestar emocional, amplia les xarxes socials personals i aporta un sentit de propòsit vital. És una experiència formativa i transformadora que obre la porta a realitats poc visibles i que interpel·la directament la ciutadania.

Des d’una perspectiva col·lectiva, la feina dels voluntaris actua com un catalitzador de cohesió social. Encara tenim tots en el record la mobilització massiva arran de la DANA a València, quan milers de persones es van organitzar de manera espontània per ajudar desconeguts. En situacions de crisi, la solidaritat és un mecanisme de supervivència comunitària que consolida la confiança i el sentiment de pertinença.

Molts redueixen el voluntariat a una funció exclusivament assistencial. L’àmbit social és essencial, però l’actuació dels voluntaris abasta molts altres camps: cultural, esportiu, educatiu, ambiental... Ho hem vist fa pocs dies amb les cavalcades de reis, que han mobilitzat milers de voluntaris, sense els quals la màgia d’aquesta diada no seria possible. O cada setmana quan portem els nostres fills a clubs esportius que se sostenen gràcies a la feina desinteressada de persones que es desviuen pels altres, o en les associacions de veïns que dediquen hores en benefici del bé comú. Els exemples són incomptables. Aquest ecosistema divers contribueix a detectar necessitats emergents, a innovar en les respostes i a generar noves formes de participació. No és casual que es calculi que el sector aporta prop d’un 5% del PIB i que impulsa noves professions i oportunitats laborals.

El Comitè Econòmic i Social Europeu assenyalava que el voluntariat és una expressió de democràcia participativa i un element indissociable d’una ciutadania activa. Quan la societat s’organitza de manera autònoma, al marge dels poders públics, demostra maduresa i capacitat d’autogestió. A Catalunya, aquesta tradició d’autoorganització forma part de l’ADN cívic. El resultat és un teixit associatiu dens, plural i resilient.

La democràcia només pot créixer plenament en un entorn de participació i corresponsabilitat. Més societat civil implica més qualitat democràtica; més voluntariat, més capacitat de regeneració social.

El voluntariat no s’hauria de concebre com un complement opcional a la vida quotidiana, sinó com un motor de transformació social. Ajuda a desenvolupar competències transversals, a ampliar la mirada i a prendre consciència, des de l’experiència directa, de la importància de la responsabilitat col·lectiva. En un món cada vegada més fragmentat, el voluntariat recorda que la comunitat no és una abstracció, sinó una construcció quotidiana en la que cada un de nosaltres té molt a dir.

Potser la pregunta no és per què cal fer voluntariat, sinó què perdem com a societat quan no el practiquem.

Subscriu-te per seguir llegint