El paper de la trista figura

Tots sabem que a la vida, en general, sempre hi ha algú que fa el paper de la trista figura. I acabada la primera volta, i amb l’imperatiu de deixar Montilivi per donar entrada a aire fresc, trobaríem més d’un nom per definir el que això vol dir.

John Solís, que ja viu el seu tercer curs a Girona, ha jugat nou partits en aquesta primera part de la lliga, només tres com a titular i nou més sortint de la banqueta. Que vol dir que en set ocasions no ha disputat ni un minut. Tot plegat, 378 minuts de 1.710 possibles. Està tot dit.

I el seu compatriota Yáser Asprilla, a qui l’any passat se’l podia disculpar pel tema de la integració a un futbol diferent per ell, aquesta primera volta ha estat titular sis cops i en vuit ocasions ha jugat a estones. Sobta veure que de les sis titularitats, en dues ocasions s’hagi quedat al vestidor al final de la primera part. Tant com sobta que en cinc partits no hagi ni aparegut un sol minut. Per no parlar del preu del fitxatge i del que això significa en la història del Girona FC. Els seus números són 594 minuts de 1.710 possibles. Tampoc cal dir massa res més.

I com a tercer element, Dominik Livakovic. Des de la seva arribada haurà completat deu partits en blanc, més el que «l’esquena» li va fer perdre de Copa. I és aquí on no només ell, sinó el mateix club està fent el paper de la trista figura.

Se li va donar permís per no tornar després de les festes i tancar un fitxatge que tenia encarat. Però resulta que ara se l’ha de tornar a empassar durant uns dies, obligant Míchel a convocar-lo, quan ja se sap que no vol jugar, perquè sí que acabarà marxant. O sigui, un despropòsit tot plegat.

Sort del tècnic i de l’equip, que amb la seva resiliència de moment han tret l’equip del pou de la classificació.

Subscriu-te per seguir llegint