Veneçuela i Europa, bany de realitat

Un efecte col·lateral sorprenent de l’acció militar dels Estats Units a Veneçuela van ser les manifestacions de suport a Nicolás Maduro a Espanya.

Després de trampes legislatives i judicials, el dictador va seguir en el poder després d’una clara derrota en les eleccions de 2024. La seva gestió, hereva del chavisme, va sumir al país en la misèria i és responsable de l’emigració de milions d’exiliats polítics i econòmics.

L’australià ABC News-in-depth explicava el drama veneçolà, suma de corrupció atroç i incompetència manifesta. Un dels països amb més reserves fòssils del món, va tenir l’oportunitat de diversificar la seva economia, utilitzant els ingressos del petroli per generar noves fonts de riquesa, com han fet d’altres amb èxit, de Noruega als EAU. Des de l’Harvard Growth Lab, Sebastián Bustos aclaria l’Atles de Complexitat Econòmica (ECI). Països com Alemanya i el Japó produeixen tota mena de productes i això contribueix al seu creixement i benestar. Fer el contrari és un greu error; la dependència excessiva d’un sector infla la divisa i crea dificultats a altres exportadors. El colpista Hugo Chávez, antecessor de Maduro, es va decantar en els 2000 per desmantellar l’economia veneçolana, generant dependències de fins i tot un 95% respecte al petroli. Tot s’importava, i això va desplomar al bolívar al mercat negre. Quan entre 2014 i 2016 el cru va patir una de les baixades de preu més grans de la història, amb pèrdues de fins al 50% en quatre mesos, l’economia va col·lapsar i la gana va arribar a un país en teoria ric, en el que 9 de cada 10 famílies ja no podien comprar prou menjar.

Ho recordava el canceller alemany Friedrich Merz -en una trucada a una transició ordenada-, afirmant que Maduro, protagonista d’unes eleccions «trucades», «havia portat el seu propi país a la ruïna».

En la roda de premsa posterior a la intervenció militar, el secretari d’Estat Marco Rubio qualificava al president Trump com a «home d’acció». Hi ha hagut crítiques. Més enllà del dret internacional, cal reconèixer els EUA l’audàcia d’una operació militar executada de forma brillant. El professor de l’UFV, Adriaan Kühn, afirmava en FR que «una obertura democràtica no és a l’agenda». A Onda Cero, els contertulians de Carlos Alsina es preguntaven pels milers de presos polítics. Creix la incertesa a Veneçuela, on molt anava ja molt malament.

A Hong Kong, il South China Morning Post es feia ressò de les declaracions de Dmitri Medvédev. L’expresident rus va afirmar poder imaginar «operacions de segrest» contra líders mundials «similars a l’arrest» de Maduro. El rotatiu xinès citava directament l’alemany Merz com a possible candidat.

A Dinamarca, la primera ministra Mette Frederiksen convidava Trump a «parar amb les amenaces d’annexió» de Grenlàndia. La BBC veia els líders europeus «forçats» a donar garanties de seguretat a l’Àrtic als EUA, mitjançant un manifest conjunt dels països més grans. Un especial de la ZDF alemanya donava a Grenlàndia per perduda en cas d’una annexió nord-americana que, de produir-se, «acabaria amb l’OTAN».

Liderarà Alemanya? La brigada Lituània del seu exèrcit estarà ubicada a una dotzena de quilòmetres de la frontera bielorussa. El ministre de Defensa, Boris Pistorius, destacava l’«assumpció de lideratge i responsabilitat» al flanc oriental de l’Aliança. També soldats espanyols lideren una brigada multinacional a Eslovàquia.

Destaca dels recents fets la falta de dissimulació sobre els interessos reals al voltant de la intervenció militar, possible font d’inspiració a tercers. El món serà més inestable i perillós.

The Economist animava a preparar-se per a la guerra i alertava sobre el negacionisme de la realitat, recomanant el sisu finlandès; símbol de tenacitat, coratge, valentia, resiliència i resistència, forjador del caràcter nacional. Davant la gravetat de la situació, si volem defensar els nostres valors, democràcies, règims de llibertats i estats de dret, base del nostre model de prosperitat i benestar -a posta de la seva creixent excepcionalitat-, ens hem d’armar fins a les dents, i estar disposats a defensar-nos; a les nostres pàtries i als seus interessos geoestratègics.

Subscriu-te per seguir llegint