Catalunya ens roba

Han hagut de passar 12 anys perquè el govern espanyol presentés un nou model de finançament. L’actual calia actualitzar-lo el 2014, però els governs de torn hi van passar de llarg. Massa vegades es deixa en el calaix dels oblits els temes que són complicats però, sempre que s’ha de parlar de traspàs de diners als territoris, Catalunya juga un paper important.

Ara ha estat gràcies a les aportacions d’ERC que Pedro Sánchez s’ha atrevit a presentar una proposta que d’antuvi afavoreix totes les comunitats i que fa justícia a bona part de les demandes de Catalunya. Ningú no perd recursos i la cessió de part de l’IRPF i l’IVA permetrà 4.686 milions més per a la Generalitat, que podrà augmentar el seu pressupost en un 12%. Però qui més hi guanya és Andalusia (4.846 milions), al costat del País Valencià (3.669 milions) i Madrid (2.555).

Però encara no se sabia la lletra menuda del projecte del nou model de finançament que el PP ja s’hi va oposar amb el lema tan amanit de «Catalunya ens roba». Malauradament els populars continuen fent demagògia en la qüestió catalana i basen la seva estratègia electoral en presentar els catalans com els dolents de la pel·lícula, malgrat que es tracta d’una reforma del sistema i en cap cas una ruptura com de primer reclamava ERC.

Però ja se sap, allò que realment fa urticària a Madrid és la foto d’Oriol Junqueras a la Moncloa. A la capital li han dit de tot i els insults que se senten des de la dreta dirigits al president del govern ara s’han traslladat al líder republicà. No accepta Feijóo la normalitat política i és incapaç d’entendre que ERC és un partit que té un grup parlamentari a Madrid tan respectable com qualsevol altre. I la premsa dretana de la capital aquests darrers dies en fa sang i continua parlant del trencament de la unitat d’Espanya.

L’aportació d’ERC al costat del PSC en aquest nou model és prou interessant, perquè permet que la ministra Montero pugui presentar una proposta en què tothom hi guanya. El PP governa 11 de les 17 comunitats autònomes i li serà complicat explicar als ciutadans un posicionament tan mesquí com el seu. Per a Catalunya és important garantir l’ordinalitat i si és la tercera comunitat en aportar a la caixa comuna també té dret a ser la tercera en rebre recursos, la qual cosa mai no s’havia contemplat.

Els de Junts també s’hi han manifestat en contra. Tenen un atac de banyes i ningú no s’explicarà que s’oposin que Catalunya rebi 4.686 milions més. Ara es despengen amb el concert fiscal, la qual cosa saben que és del tot impossible. Potser pensen que el podran negociar amb un govern PP-Vox. Els ciutadans volen solucions i que la política serveixi per a millorar la qualitat de vida. Però els de Junts s’enroquen en el «no» a tot i aquesta marca ja la té patentada la batllessa de Ripoll. Només els refugiats d’Unió a Foment els han donat suport i els seus mateixos alcaldes i regidors estan desorientats amb l’estratègia d’uns dirigents que cada vegada més s’acosten a les polítiques de la CUP, tot perdent aquella centralitat política que sempre havia tingut la Convergència de Jordi Pujol.

Aquesta forma de fer política afavoreix els populismes i prova d’això és l’aparició de la ultradreta ja sigui de Vox o Aliança Catalana. Tot fa pensar que ERC ho ha entès i es mou des del pragmatisme, sense renunciar al seu posicionament independentista. Fins ara estaven lluitant per a veure qui era més de la ceba. Però mentre Junts s’ha situat en un radicalisme incomprensible, els republicans aposten per establir ponts i garantir la governabilitat. Ho fa a les corts espanyoles i també al Parlament de Catalunya. Totes les enquestes publicades en aquests darrers temps deixen ben palès que d’ara endavant ja no hi haurà majories absolutes i caldrà anar a pactes entre diferents formacions polítiques. Això s’ha de veure com una oportunitat, perquè en els governs s’hi puguin escoltar sensibilitats diferenciades. Succeirà també en la majoria d’ajuntaments del país, per la qual cosa excloure’s del diàleg pot representar un autèntic suïcidi per a totes aquelles formacions que ho practiquin.

Avui fer demagògia s’ha posat de moda i més des de l’arribada del discurs trumpista, però el discurs que defensa la dreta espanyola de «Catalunya ens roba» no hauria de gaudir de massa recorregut. I veure Junts al costat del PP i Vox al darrere de la mateixa pancarta és un autèntic tret al peu.

Subscriu-te per seguir llegint