Groenlàndia, un conflicte dins l’OTAN

Les declaracions del president dels Estats Units sobre Groenlàndia han sacsejat l’escenari internacional. No tant pel territori en si, sinó pel que simbolitzen: un conflicte de fons dins l’OTAN que posa en evidència les febleses estructurals de l’aliança i, sobretot, de la Unió Europea.

Donald Trump fa temps que ho adverteix sense embuts. Europa ha d’assumir més responsabilitat en matèria de defensa. L’exigència d’augmentar la despesa militar fins al 5% del PIB no és nova, però avui s’expressa amb una claredat que incomoda. Els Estats Units estan cansats de sostenir una aliança on el repartiment de càrregues no és equilibrat.

Aquest canvi de to no és anecdòtic ni circumstancial. Reflecteix una transformació profunda de l’ordre mundial. El context actual ja no funciona a base de consensos tous ni de declaracions benintencionades. Els grans actors globals –els Estats Units, Xina i Rússia– prenen decisions ràpides, protegeixen interessos i juguen partides a llarg termini. Europa, en canvi, dubta, discuteix i arriba tard.

Groenlàndia és el símbol d’aquesta nova etapa. Control de rutes estratègiques, accés a recursos clau i posicionament militar en una regió cada cop més rellevant. No és una qüestió bilateral, sinó un avís directe que afecta la seguretat europea.

La Unió Europea es troba davant d’una cruïlla. O assumeix el seu paper amb una política de defensa comuna, coordinada i creïble, o corre el risc de perdre influència i capacitat de decisió en un món cada vegada més competitiu i menys tolerant amb la debilitat.

No es tracta d’alinear-se acríticament amb ningú, sinó de madurar com a projecte polític. De deixar enrere la comoditat i assumir responsabilitats. El moment exigeix lucidesa, unitat i decisió.

Subscriu-te per seguir llegint