Permeables

S’atribueix a Groucho Marx, tot i que mai ningú li va sentir dir, allò que «aquests són els meus principis, i si no li agraden, en tinc uns altres». Però independentment de qui en fos realment l’autor, l’ocurrència val per gairebé tot, també per a les opinions. Per als amants del cinema i de les sèries, ha arribat l’època en què les valoracions dels professionals del sector audiovisual experimenten una estranyíssima transformació. Això és perquè ja sabem qui ha guanyat els principals premis de la crítica i els Globus d’Or, i per tant estem a punt de saber qui entra a la recta final dels Oscars. Els crítics que fa uns mesos parlaven categòricament d’obres mestres o de les millors pel·lícules i sèries de l’any, ara relativitzaran el producte amb el ja clàssic «no n’hi ha per a tant» o trobant pegues on abans hi havia excel·lències. El motiu no serà cap altre que el reconeixement col·lectiu a aquests productes, com si els premis desprenguessin una toxicitat que afecta irreversiblement la percepció de l’obra. És un fenomen que passa cada any, però no deixa mai de sorprendre. El problema no és exclusiu dels professionals de la cosa, que sempre han portat malament la socialització de determinats gustos, sinó d’un món cada vegada més disruptiu en què la validesa d’un discurs s’estronca amb una velocitat fins i tot inquietant. És cert que la perspectiva sobre una pel·lícula o sèrie evoluciona o es matisa amb el temps, perquè l’experiència mai no és rígida i sempre canvia en funció de qui mira, però una altra cosa molt diferent és variar completament la teva manera de concebre-la perquè, segons tu, si és «mainstream» vol dir que no pagava tant la pena. És una reacció infantil, absurda i gairebé insultant, perquè en el fons només té a veure amb les fòbies d’un mateix i no amb la capacitat d’anàlisi. Fixeu-vos en l’endemà dels Oscars, perquè l’opinió tornarà a canviar i es convertirà en el paradigma de la indignació: les grans perdedores de la nit seran, de nou, obres imprescindibles i incompreses que no s’assemblen a res que hàgim vist abans.

Subscriu-te per seguir llegint