Posem-hi camells, que lluirà més

«Em diuen que hem substituït cavalls per camàlics. No m’ho puc creure!» o «Marta Madrenas, enhorabona pel funeral d’avui i per treure la il·lusió als nens. Tots diuen que se’n volen anar a casa. Quina vergonya de cavalcada. Vostè no està habilitada fer política. Vagi a fer escratxes per allà» eren algunes de les crítiques que recollia el Diari de Girona després de la primera cavalcada de Reis sense cavalls. Era el 2022 i des de llavors, la rua reial ha canviat el recorregut, ha recuperat les carrosses, però a pedals -el primer any, a més de descavalcats, els monarques van fer a peu tot el camí- i han consolidat el meravellós campament al Camp de Mart.

I ara, quan el debat dels cavalls semblava més que superat, els Manaies es despengen amb la possibilitat de repescar els equins. Ho va plantejar el seu president, Xavier Serra, a Girona FM, apel·lant a les ganes de recuperar «la majestuositat» i «l’espectacularitat» que, creu, s’ha trobat a faltar en els darrers anys. El mateix Serra que el 2022 defensava que calia fer uns Reis «més captivadors i propers al públic», amb una cavalcada «pensada amb mirada d’infant» i que, a més, responia a «la demanda dels temps actuals». És a dir, atenta al benestar d’uns animals sensibles a l’estrès, els sorolls i les llums.

Quin sentit té, ara, recular? És una pantalla passada; vegin, si no, les crítiques a les xarxes sobre el retorn dels animals, dels qui parlen d’una societat madura als que es demanen perquè els Manaies no porten els reis a collibè. Ara la carpeta oberta és una altra, els patges pintats de Baltasar, un tema en el qual cal anar fent passos endavant.

Perquè, posats a fer-ho espectacular i a aferrar-nos a la tradició sense qüestionar-nos res, per què no passem dels cavalls i busquem uns camells? Vinga, va, que lluirà més.

Subscriu-te per seguir llegint