Una conjunció a Banyoles

Confesso que he pelegrinat al diccionari per a assegurar-me d’aquesta paraula conjunció. Sí: és l’acció d’ajuntar-se o conjunyir-se; i conjunyir diu que és unir formant un tot. Ara, sí, més tranquils.

Una observació atenta de la vida d’una ciutat i la seva comarca porta al convenciment de què és just i necessari sortir al mapa, que les bones notícies s’han de publicar. I ens convenen molt.

L’actualitat ens fa observar Banyoles que viu una plena conjunció de fets molt singulars. La ciutat acaba d’inaugurar el nou Museu d’Arqueologia, una instal·lació potent, tan merescuda com esperada, de nivell superior, i ho ha fet amb una incorporació molt desitjada, una peça singular com és la mandíbula de Banyoles, aquell recordatori silenciós dels nostres avantpassats, que només coneixíem per aquell dibuixet molt senzill, que figurava als llibres escolars, tota la vida.

Per altra banda, Banyoles és en vigílies d’inaugurar un centre d’art que mostrarà la col·lecció Jordi Gimferrer, instal·lació que s’està ultimant al centre de la ciutat, a la Plaça Major. És una col·lecció d’art modern realitzada durant tota una vida amb sensibilitat, estima i discreció.

El bon temps de circumstàncies locals continua perquè el Club Nàutic de Banyoles celebra el centenari de la seva fundació. La satisfacció per l’efemèride condueix al reconeixement de tothom que hi ha aportat la seva dedicació, tant des de la direcció constant, com movent els rems a les competicions, o el treball de voluntari, sempre amagat. Aquell any inoblidable i olímpic 1992 va fer créixer físicament la mesura de l’estany protagonista i les seves onades dolces també varen arribar a tota la ciutat, en forma de renovacions i creixements.

A la conjunció de fets memorables podem recordar el nom veterà del Centre Excursionista de Banyoles, que ha actuat de pal de paller de l’entitat Amics de Sant Aniol d’Aguja, i fa poc han culminat entre tots la reconstrucció d’aquell refugi emblemàtic, a l’Alta Garrotxa, un treball de 13 anys seguits; un lloc, un temps i una fita que honoren el nom de voluntari. Això és perquè Banyoles és terra de voluntariat. Des de la discreció i des de les bones voluntats, ciutat i comarca compten amb l’aportació d’uns servidors de moltes causes nobles que segueixen al peu de la lletra aquella recomanació que s’atribueix al president Kennedy: «No preguntis què pot fer el teu país per tu; pregunta’t què has de fer tu pel teu país.» Les nombroses associacions que treballen en molt diverses tasques saben que els voluntaris formen la millor escola de civisme.

Posats a donar bones notícies, hi té molt de protagonisme la Televisió de Banyoles i Pla de l’Estany que serveix i connecta amb tots els moments que toca conèixer, l’actualitat i el batec de cada poble. Compten amb el servei d’un equip d’historiadors que s’ocupa de fer la divulgació de tots els continents i continguts dels patrimonis valuosos que són el rastre de les civilitzacions que ens han anat a davant, i que donen vida als escenaris quotidians. El treball metòdic de Televisió de Banyoles i Pla de l’Estany fa que pugui ser considerada com a model entre les televisions locals de Catalunya. I ara, precisament, compleix 30 anys.

Fer ciutat, fer país, és un treball que continua resseguint el pensament d’aquells clàssics antics, llavores que posaven tantes primeres pedres a les ciutats: «Per fer més gentil la vida en el món.»

Subscriu-te per seguir llegint