Ens prenen per babaus

Quan una mesura necessita molts titulars per explicar-se, acostuma a ser un mal senyal. I quan, a més, ni els mateixos socis del Govern hi estan d’acord, l’alarma hauria de saltar sola.

L’anunci d’una rebaixa fiscal del 100% a l’IRPF per als propietaris que no apugin el preu del lloguer s’ha presentat com una gran solució al problema de l’habitatge. Però n’hi ha prou amb analitzar-la mínimament per entendre que no resol el problema i pot empitjorar-lo.

Perquè el problema del lloguer a Espanya no és fiscal. El problema és la inseguretat jurídica.

Avui, un petit propietari que posa el seu pis en lloguer assumeix un risc desproporcionat: si l’inquilí deixa de pagar, ocupa l’habitatge o es declara insolvent, recuperar el pis pot convertir-se en una odissea interminable. I això no ho compensa cap rebaixa fiscal.

Se li demana al propietari que congeli preus, que sigui responsable, que confiï. Però l’Estat, al mateix temps, no li garanteix una justícia àgil ni efectiva.

El resultat és fàcil de preveure: menys pisos en lloguer, més economia submergida, preus més alts i una desconfiança creixent entre propietaris i llogaters.

No estem parlant de grans fons d’inversió. Parlem de famílies, d’estalviadors, de gent normal que lloga un pis com a complement a la pensió o com a inversió de tota una vida.

Les polítiques d’habitatge no es fan penalitzant el propietari ni blanquejant l’ocupació il·legal. Es fan creant un marc estable, clar i just, on llogar no sigui un acte de valentia.

Aquesta rebaixa fiscal no és una política estructural. És un gest electoral, mal plantejat i pitjor executat.

I, com gairebé sempre, qui acabarà pagant el desordre serà la classe mitja-na.

Subscriu-te per seguir llegint