Indignem-nos davant Trump i la llei de la jungla

Stéphane Hessel va escriure el 2011 una proclama que es titulava Indigneu-vos (anava dirigit als joves on ell no s’incloïa) i portava com a subtítol «Un al·legat contra la indiferència i a favor de la insurrecció pacífica». Tenia 93 anys i cridava a indignar-se pacíficament contra el món desigual que ens va deixar la crisis del 2008. El seu crit va ser fonamental en el moviment del 15 M o en les primaveres àrabs. Hessel, membre de la resistència francesa, supervivent de Buchenwald, defensor de la independència algeriana i de la causa palestina, lluitador etern, va ser un dels redactors més joves de la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948. Del llibret en guardo una traducció catalana prologada per José Luis Sampedro, que curiosament és de la mateixa generació, del 1917.

Què ens diria Hessel davant el menyspreu dels drets de l’home i de les regles de política internacional bastides amb tanta paciència, que Trump i la internacional ultra representen? Ens demanaria, estic segur, que ens indignéssim, que defenséssim pacíficament amb totes les nostres forces els drets humans i una millora del sistema de relacions internacionals que hem anat creant després de la segona Guerra Mundial. Les grans corporacions, els governs dels EUA, de Xina, de Rússia, etc., ens volen fer creure que és millor un món on imperi la força bruta (i el repartiment per àrees d’influència) com es mostra a Ucraïna, a Gaza o ara amb la invasió de Veneçuela com a exemples més rellevants. Un món on els rics són cada cop més rics i els pobres més pobres, on la desigualtat és el signe. Un món en què determinades corporacions globals estan per sobre dels governs, intenten controlar la informació que ens arriba o creen algoritmes que ens volen fer creure que són infal·libles. Un món que intenta controlar la ciència, se n’aprofita però no accepta ni vacunes ni canvi climàtic que diuen són fal·làcies i les vacunes preserven la vida i si no actuem, el canvi climàtic portarà a un món difícilment habitable.

Alguns clamen que la joventut és simpatitzant de Trump i la ultradreta, jo no ho crec a pesar de que sí que és cert que a les enquestes sobre la intenció de vot la joventut es decanta amb més proporció per la ultradreta. Haurem d’estar atents als canvis que es puguin produir en la intenció de vot després de les declaracions i actes que Trump ha promogut els darrers dies amb l’aplaudiment de la ultradreta, no sols Veneçuela sinó els míssils a suposades narco-llanxes o la mort de la immigrant a mans d’un policia a Minnesota. Quan feia de professor veia passar les generacions, jo anava augmentant la meva edat mentre els alumnes mantenien la seva, podia veure com anaven canviant les seves opinions i valors. A la transició dominaven els interessats en els temes col·lectius i la política, es tenia l’esperança que la democràcia portaria a una societat millor, la joventut mirava les societats europees com l’objectiu anhelat. Poc a poc, la democràcia va anar mostrant els seus defectes i, tot i que avui es viu molt millor que en l’època de la dictadura, aquests defectes han anat penetrant en la societat i el record de com es vivia durant la dictadura s’ha anat difuminant. Avui penso que els valors de solidaritat i fraternitat es donen més en l’àmbit personal i la dimensió social-política interessa molt menys, recordin les riuades de gent jove disposada a anar a ajudar durant la Dana de València. Avui la joventut progressista es manifesta en treball social i te tendència a abstenir-se en política mentre la joventut d’ultradreta ho proclama amb orgull. La societat actual, la de les xarxes socials, vol que els problemes se solucionin en un clic, mentre la història de les civilitzacions és de ritme molt més lent, vist en perspectiva els avenços són innegables però no immediats, necessiten molta paciència, pactes difícils, etc.

Per tot això crec que la política progressista té un futur molt brillant en els municipis o petits territoris on és possible fer una política de proximitat que combini solucions contra el canvi climàtic, renovables, habitatge, immigració, etc. Els municipis són laboratoris de polítiques innovadores. D’aquí els sorprenents (o no tant) resultats municipals com el de Mandami a Nova York o d’altres líders en circumscripcions petites.

Espero que la joventut s’indigni davant la llei de la jungla, la violació dels drets humans i les desigualtats que ens volen imposar Trump i els seus companys de viatge i rebutgin unes postures que ens portaria a recular a segles pretèrits i a guerres per l’hegemonia mundial que provocarien un retrocés, aquest sí, històric.

Per acabar un record entranyable pel líder socialista Josep Ma. Triginer, que vam acomiadar diumenge passat. Era el darrer dels tres líders fundadors del PSC (Raventos i Verde Aldea ja els havíem perdut). Va tenir molts càrrecs però, per sobre de tot, era un home de conviccions que va viure d’acord amb elles.

Subscriu-te per seguir llegint