Estudiar, com a mínim, fins als 18

Aquesta setmana he tingut l’oportunitat de conversar una estona amb una belga resident a Girona sobre el seu i el nostre sistema educatiu. Ella els coneix i els ha patit tots dos pel fet d’haver-hi escolaritzat els seus fills. Una de les coses que troba a faltar a casa nostra és que l’educació obligatòria s’allargui fins als 18 anys. No es tracta, assegura, de forçar tots els joves a seguir un mateix camí, sinó d’assegurar que cap estudiant abandoni la formació sense un nivell que li permeti ser un ciutadà autònom. El cert és que les dades ens mostren que el nivell d’abandonament escolar a Catalunya i Espanya és superior a la mitjana europea i, dins de Catalunya, Girona és un dels territoris pitjor parats. Desconec si allargar l’etapa educativa obligatòria solucionaria el problema, però és un debat que, com a mínim en el meu entorn, no existeix. Investigant una mica sobre el tema he vist que, a banda de Bèlgica, l’educació fins als 18 anys és un fet a França, Portugal, Romania, Finlàndia, i en algunes regions alemanyes. Àustria i Polònia tenen un sistema que incorpora formació obligatòria a temps parcials fins els 18, i Holanda compta amb un projecte similar.

Un estudi recent de Funcas sobre educació assegurava que l’«evidència empírica mostra que allargar l’educació obligatòria es pot traduir en beneficis econòmics tangibles, com ara un augment de la productivitat i dels ingressos laborals futurs». El mercat laboral requereix treballadors més ben preparats, no només en competències tècniques, sinó també en habilitats com la col·laboració, el pensament crític i l’adaptabilitat. Allargar l’etapa d’educació obligatòria pot ajudar a assolir aquestes competències.

Abordar aquest canvi suposaria haver de redissenyar el sistema educatiu i una inversió important. En aquest punt, sempre em ve al cap l’aforisme atribuït a Derek Curtis Bok, president de Harvard, segons el qual: «Si creu que l’educació és cara, provi amb la ignorància».

Subscriu-te per seguir llegint