L’esperança que ens sosté

En temps com els d’avui, on tot sembla anar massa de pressa i costa trobar moments de silenci, l’esperança pot semblar un luxe. Vivim envoltats de notícies que desanimen i d’una pressa que ens buida per dins. Per això, cada cop valoro més les paraules de l’abadessa de Sant Benet, Maria del Mar, en un registre més proper. Quan les rellegeixo, sento que em tornen a posar dret i em recorden que hi ha una força que sosté la vida més enllà del soroll.

«L’esperança ens ajuda a veure’ns i a viure’ns com podem ser, com Déu ens mira i ens vol», diu l’abadessa. I és així. L’esperança no és un desig passatger ni un somni ingenu. Neix quan ens atrevim a mirar la realitat tal com és, amb tot el dolor i les dificultats del dia a dia. És una força interior que ens permet acceptar el que passa i respondre-hi amb el cor obert. Maria del Mar, amb el seu llenguatge directe, afegeix: «És en els petits gestos i en els moments de silenci que descobreixo que puc tornar a començar cada dia».

La trobo en les persones que m’envolten: en els joves que busquen sentit i s’atreveixen a comprometre’s, en els més grans que sostenen la fe i la vida comunitària amb serenor. També la natura és una mestra silenciosa: el sol que surt cada matí, els cicles constants de vida i mort, el silenci que acompanya el pas de les hores. Tot recorda que sempre hi ha una nova oportunitat. Maria del Mar afegeix: «Hi ha dies que la vida pesa, però una mirada amable o un gest inesperat reactivarà la llum que tenim dins».

I encara més important és la mirada interior. «La trobada diària amb el mateix interior i amb mi mateixa, amb el silenci del cor i amb l’Evangeli», diu l’abadessa. De vegades és una força enorme que impulsa, altres una espurna que ens diu: tornem a començar. Maria del Mar recalca que aquesta espurna és la que fa que la vida tingui sentit més enllà de la rutina.

En una societat que sovint no acompanya el silenci ni la reflexió, aquest missatge és un refugi. L’esperança no és només esperar que les coses millorin. És viure amb coratge, amb mirada oberta i amb confiança en el que és real. Com recorda l’abadessa: «L’esperança no es fabrica, neix quan som capaços de mirar i veure amb tot el cor allò que estem vivint». I Maria del Mar conclou: «Quan et deixes guiar per l’esperança, fins i tot les petites coses prenen un significat que abans no veies». Potser avui, més que mai, necessitem aquesta mirada que dona vida i ens recorda que sempre podem tornar a començar.

Subscriu-te per seguir llegint