El top dels entrenadors

A hores d'ara Michel ha fet prou mèrits per considerar-lo un dels millors entrenadors de la lliga. El que ha fet amb el Girona FC no està lluny del que Flick ha fet al Barça, del que Simeone ha fet durant anys a l’Atletico, del que Pellegrini ha fet a Espanya amb diferents equips o del que Marcelino i Valverde fan amb els seus respectius conjunts. Michel està, de ple dret, en aquest grup.

No ho està només per haver pujat l’equip en el seu primer any a Montilivi, o per la brillant temporada del lideratge de Primera, o per classificar i fer debutar l’equip a la Champions. Ho està per la gestió que n’ha fet a cada moment que li ha tocat viure, en especial quan les coses han anat malament. És a dir, durant la segona volta de la lliga passada i en el que es porta de l’actual.

Ha treballat en precari i amb l’equip desballestat. Ha aixecat una situació caòtica després de les cinc primeres jornades i ho ha fet, sobretot, convencent els seus jugadors -joves i veterans-, perquè tornessin a creure en la causa. I així l’equip ha ressorgit. I mai una mala paraula contra el club, ni pràcticament mai una mala cara a la sala de premsa. I això que des de fora s’intueix que alguns cops s’ha sentit sol, o per ser més exactes, molt sol. Però mai s’ha queixat i molt menys rendit.

I qui sap que passarà a partir d’ara a la lliga, però si les coses no van bé, difícilment se li podrà imputar a ell. I quan el mes de juny acabi contracte caldrà estar molt atents a la seva decisió.

Si continua serà la millor notícia per Montilivi i si decideix marxar, aleshores només quedarà aixecar-se del seient i aplaudir un entrenador convertit en referència del futbol estatal i, per descomptat, en el millor tècnic que haurà passat pel Girona FC en poc menys de cent anys d’història.