Si Fontajau fos Montilivi

Si Fontajau fos Montilivi, si un partit de Primera hagués començat amb una hora de retard per una avaria tècnica continuada, Girona hauria donat la volta al món, i més aviat no per a bé. Mediàticament, el futbol és el futbol. I hauríem recordat que no s’ha fet res a l’estadi, i que s’hi patatim i patatam. Però Fontajau no és Montilivi, encara que tingui tants o més problemes que l’estadi, segurament perquè estèticament ha envellit molt bé. I també toca demanar responsabilitats.

Ajuntament i Bàsquet Girona fa temps que negocien que el club tingui la concessió de la instal·lació. Però, de moment, el pavelló segueix sent municipal, per molt que l’entitat de Marc Gasol en tingui usos exclusius com la pista central. Aquí el problema és el mateix que a l’estadi: durant anys i anys no s’hi ha fet res i ara se’n paguen les conseqüències. Instal·les uns videomarcadors nous fa dos anys i les avaries van a més perquè fa pinta que la instal·lació (com també l’enllumenat) necessita una profunda posada al dia. És com tenir un Ferrari, els nous marcadors, però haver de circular per un camí de carros, perquè s’entengui.

Aquesta temporada ja han començat tard un parell de partits, un altre d’ACB va estar aturat vint minuts, i el dia del Barça poc menys d’una hora per començar el partit no hi havia llum. Què més ha de passar perquè l’Ajuntament hi posi remei? Fontajau no és només un lloc per anar-s’hi a fer fotos els dies d’un bon partit. És també una imatge de Girona que, avui, no ens deixa gaire bé.

Subscriu-te per seguir llegint