Jordi Valls

Conegut com un dels exponents més destacats de la poesia catalana actual i un home clau dins de la vida cultural del Barcelonès Nord, un territori que sovint no rep l’atenció que es mereix, tot i ser un dels més poblats, Jordi Valls ha publicat un llibre en prosa amb el títol L’aspersor de Feynman, que ens remet a un curiós experiment que el brillant físic nord-americà Richard Feynman va incloure dins del seu llibre Deu estar de broma, Sr. Feynman! i que es planteja el que succeiria si poséssim un aspersor en un jardí inundat. Aquesta nova obra de Jordi Valls, amb una redacció que emmarca, malgrat la seva brevetat, en un llarg període de temps (2006-2025), ens sorprèn per la seva singularitat dins del conjunt de la seva producció literària, tot i que és cert que Jordi Valls ha esquivat sempre la temptació de la monotonia i la reiteració. L’aspersor de Feynman constitueix una successió contínua de consideracions i reflexions encadenades. Jordi Valls hi escriu: «El que jo penso i sento a raig; ho aboco i prou, no vull sentir-me deutor de ningú.» I es demana: «Escriure és preparar-se per a la mort, una forma de vida avant la lettre o simplement una manera lúdica de passar el temps?» El resultat és un text discursiu que va entreteixint intuïcions i anotacions que acaben dibuixant una mena d’autoretrat de l’autor. Valls hi apunta: «La vida és una pel·lícula del pensament.» A partir de lectures, d’observacions de fets concrets, d’experiències fins i tot anecdòtiques, Jordi Valls es qüestiona el sentit de l’existència i ens transmet una mirada crítica sobre la societat actual i el comportament humà, en què posa distància respecte a l’entusiasme tecnològic dominant. Una obra pictòrica d’un goril·la, Michael, el convida a posar-la en relació amb un quadre de Kandinski: «La semblança és pertorbadora.» Més endavant, incorporant-hi l’últim autoretrat de Rembrandt, en conclourà: «És una obra mestra que difícilment podria signar el goril·la Michael. L’estil de Michael és un altre, respon a una espontaneïtat no meditada.» I hi afegeix: «En el cas de Michael l’impuls ho és tot (...). Només puc dir que soc capaç de captar Rembrandt i intuir Kandinski, de Michael admiro la vehemència del traç.» Amb aquesta aproximació ens parla del que ens distingeix com a humans, però alhora ens adverteix: «La tragèdia és voler abastar un coneixement superior a les pròpies possibilitats.» Lluny de Jordi Valls l’eufòria o una confiança infinita en les capacitats humanes. Ens diu: «El futur, però, té mala fama, insolent insisteix a desdibuixar el que considerem perenne, el futur és una goma d’esborrar.» Ens recorda que «som vulnerables» i ens proposa prendre’n consciència per evitar catàstrofes que són fruit de la nostra arrogància. Jordi Valls proclama: «Viure com jo vull exigeix una coherència amb l’individu tal com he decidit crear-me». I certament ens construïm quan definim com volem ser, com aspirem a ser percebuts pels altres.

Subscriu-te per seguir llegint