El socioliberal Jordi Sevilla

Jordi Sevilla és un polític valencià veterà que després de les eleccions generals de 2004 fou nomenat Ministre d’Administracions Públiques per José Luis Rodríguez Zapatero i va se rellevat el 6 de juliol de 2007. L’1 de setembre de 2009 va anunciar que abandonava l’escó al Parlament per a entrar a formar part de la consultora PricewaterhouseCoopers. El juliol del 2018 va ser nomenat president de Red Eléctrica de España i el gener del 2020 va presentar la seva dimissió, segons diuen, per discrepàncies amb la vicepresidenta i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera i també, amb la CNMC.

Aquesta és una breu ressenya del personatge que, recentment, ha publicat un manifest per impulsar un moviment intern dirigit a reformar el PSOE sota el lema Por la reactivación política del PSOE y de la democracia en España. Socialdemocracia 21.

En el manifest s’especifica quin són els principis bàsics del projecte socialdemòcrata: «Tanta llibertat com sigui possible perquè tots puguin portar endavant el seu projecte personal de vida, sense coaccions, ni mancança d’aquelles condicions materials que garanteixen la llibertat real (serveis públics adequats de sanitat, educació, assistència i pensions)»; «Tanta igualtat com sigui necessària, perquè tots puguin desenvolupar al màxim les seves capacitats, amb independència de la família en què hagin nascut (sistema tributari progressiu de veritat i polítiques socials eficients i realment redistributives)».

Són grans principis ideològics que es guarden al sarró per ser traïts en la pràctica diària pels dirigents dels partits polítics. En el cas de Jordi Sevilla, en el seu llibre De nuevo socialismo (2002) ridiculitzava els anomenats socialdemòcrates tradicionals per fer servir categories passades de moda com «classe treballadora» i proposar la pujada dels impostos i l’augment de la despesa pública quan el que calia fer era el contrari: baixar impostos i reduir la despesa pública. De fet, el seu pensament girava entorn a com integrar elements del neoliberalisme per legitimar-lo teòricament.

Ara bé, el manifest no pretén ser objecte de debat, sinó que aspira a un «canvi de rumb polític» en el PSOE, culpant l’actual direcció d’haver «conduït a un auge de l’extrema dreta, a una pèrdua de suports al socialisme i a una dictadura de les minories». Molt gruixut!

Assenyala defensar un projecte diferent del de l’extrema dreta trumpista, però també «del d’una esquerra populista i de l’independentisme que aspira a trencar amb Espanya.» I troba a faltar acords amb el PP en temes d’Estat, quan és difícil consensuar res amb una dreta que només vol destruir l’adversari.

Si vol formar una plataforma d’opinió dins del PSOE, que li vagi bé, però sense enganyar.

Subscriu-te per seguir llegint