Trump no afluixa

L’ordre internacional s’ha sacsejat en aquest darrer any, tot coincidint amb l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca.

L’extrema dreta no només s’ha estès com una taca d’oli a Europa, sinó que també a Llatinoamèrica domina ja molts països, totalment disposats els seus dirigents a riure totes les gràcies i provocacions del magnat americà.

Ja no importa la democràcia, ni la llibertat ni el respecte a les minories. L’important són els negocis i prova d’això és el recent episodi de Veneçuela. Trump vol milers de barrils de petroli per usdefruit de les companyies americanes i si cal donar l’esquena a l’oposició democràtica es fa i punt, tot amanint un discurs impresentable envers els guanyadors de les eleccions. No se’n parli més. Ell ja ha engarjolat el sàtrapa Maduro, amb la col·laboració de la família Rodríguez i ara cal controlar el territori, per tal de fer negoci amb els recursos naturals d’aquell país.

El que és sorprenent és que Trump s’ha atipat de dir que la causa de la detenció del líder veneçolà és el narcotràfic, per la qual cosa serà jutjat a Nova York. Una setmana abans indultà l’expresident hondureny Juan Orlando Hernández, que havia estat condemnat a 45 anys de presó per la cort novaiorquesa, acusat d’introduir més de 400 tones de cocaïna als Estats Units. L’indult arribà tot coincidint amb les eleccions presidencials a Hondures, que guanyà amb greus indicis de frau, Nasry Asfura, company de partit de JOH, amb el suport de Trump que amenaçà en suspendre l’enviament de les remeses procedents de l’emigració. I si amb això no n’hi havia prou, actualment ja està amenaçant altres països per tal d’intervenir-hi militarment.

Ara està obsessionat a annexionar-se Grenlàndia, malgrat que fins i tot alguns republicans s’hi oposen. Li interessa explotar l’illa, sense tenir cap mena de respecte envers el canvi climàtic. El seu posicionament és una autèntica provocació no només per a Europa, sinó per a l’OTAN. Segons com es gestioni aquesta crisi, l’organització atlantista tindrà les hores comptades. Serà la seva fi. En el fons és l’objectiu de Trump, que està disposat a compartir estratègia amb Putin, per tal d’endinsar-se en una expansió territorial que situï Europa en una situació insostenible. L’extrema dreta ja és present amb força en llocs com Alemanya, Hongria, Romania, Itàlia o França. Però compte amb Marine Le Pen, que ha criticat obertament el magnat americà i no està disposada a compartir la seva manera de fer política.

Tots aquests moviments representen la consolidació de la doctrina Monroe que avui ja es coneix com a Donroe en homenatge a Donald. Sota aquest criteri, només importen els interessos dels Estats Units. En aquest cas serien els del seu president. Així pot operar en qualsevol país, bombardejar vaixells o té tot el dret en influir en eleccions de països com Argentina o Hondures.

Les amenaces no són poques i qui més hi pot tenir a perdre és Europa, que ja en document d’Estratègia de Seguretat Nacional apunta una possible desaparició de tot allò que són els eixos fonamentals des de la seva fundació de la UE.

Només les eleccions a la Cambra de Representants i al Senat (es renoven un terç dels seus components) podrien frenar aquestes perspectives expansionistes de Donald Trump que té clar que només al món poden tenir veu ell, Putin o Xi Jinping.

A Espanya de moment només li planta cara Pedro Sánchez i d’ara endavant haurà d’anar amb els peus de plom. Per la seva banda, Feijóo com sempre no es mulla i menys quan restà completament desautoritzat quan el líder americà apostà per Delcy Rodríguez davant Maria Corina Machado. Al costat d’ells, Abascal balla al so que li marca una Giorgia Meloni que es veu obligada a fer tots els papers de l’auca.

Subscriu-te per seguir llegint