El finançament, a debat

Després de 12 anys caducat, el govern de coalició ha obert el meló del finançament autonòmic i s’ha muntat un sidral descomunal degut, sobretot, al moment polític de confrontació que vivim. La pregunta que em faig per abordar un debat sobre finançament autonòmic és per què fa 12 anys que no el renovem. Hi ha hagut governs del PP amb majories sòlides i mai s’hi han atrevit. Han preferit demorar la qüestió, sempre m’ha semblat que tenien por perquè el clima de diàleg, negociació i pactes reclamat pels demòcrates i federalistes, fa temps que està trencat i si algú s’atreveix a formular una proposta s’exposa, amb molta probabilitat, al rebuig generalitzat, que si algú avança el peu tots s’uneixen per tallar-li però no volen saber res d’intentar consensuar una proposta. Avui tenim un element a favor. Estem en un moment en què l’economia creix, el govern central pot aportar diners perquè tothom surti beneficiat, un factor important per poder abordar el tema.

Quan veig la reacció dels presidents autonòmics a la proposta feta pel govern Sánchez a partir del pacte subscrit entre ERC i el PSC per investir Illa se m’acudeixen algunes preguntes. Trobo totalment incoherent la reacció dels presidents socialistes d’Astúries i de Castella-La Manxa, sobretot de García Page (a qui no desqualifico en general). Sabia que s’estava coent una proposta, podia posar sobre la taula, als òrgans del partit, la seva proposta (convocant si volia un comitè d’experts) i no ho fa, simplement va dient que no està d’acord usant el mateix argument que el PP, es tracta d’una proposta que surt de Catalunya i, això ja la desqualifica. I el que és aplicable a García Page ho és als presidents autonòmics del PP i al PP en conjunt. Durant aquest darrer any d’ençà que Illa va ser investit se sabia que s’estava gestant una proposta de nou finançament basat en l’acord d’investidura d’Illa (que és públic), per què alguna de les comunitats o el PP en conjunt no ha preparat una proposta per contrastar-la amb la del govern? Si no són capaços de consensuar una proposta conjunta no hauria sigut útil tenir diverses propostes per poder intentar trobar els punts d’acord? El problema és que l’objectiu del PP no ha sigut mai trobar una bona llei de finançament sinó poder atacar al govern dient que Sánchez es ven als independentistes per un plat de llenties. Com volen que el PP entri en la discussió del finançament si encara no ha sigut capaç de reconèixer que el govern és legítim, si està en plena campanya de desqualificació d’ençà que va començar la legislatura? I aquí rau la principal dificultat d’aprovar un nou sistema de finançament, no hi ha voluntat de consensuar res, cap indici de lleialtat institucional per trobar el recanvi a un sistema caducat fa 12 anys!!!

A Catalunya tenim tres posicions. Els de Junts rebutgen l’acord, diuen que volen un concert com els bascos però la veritat és que no suporten que ho hagi pactat ERC. S’obliden de la història, quan Añoveros, ministre del govern Suárez, va oferir a CDC un concert semblant al basc i el van rebutjar, no servia en èpoques de crisis, va dir Trias Fargas. Els d’ERC ara fan de Convergència i el seu «peix al cove», pacten i recullen el que els donen. Això sí, ho fan cridant molt, que es vegi que ells són els que aconsegueixen coses i, per això, el nom de «finançament singular» i només accepten pactar ells amb el govern Sánchez. Els socialistes catalans, ho van dir des de l’inici quan el pacte amb ERC per nomenar Illa i ho repeteixen ara, estan per un model federal, per un model que es discuteixi amb totes les CCAA i, per això estan al costat de la proposta del govern. No sortir del règim general i pacte obert a les altres CCAA.

I pel que fa a la procedència de la proposta, no té dret una CCAA a prendre la iniciativa i presentar una proposta de finançament? I el govern pot donar suport als elements bàsics de la proposta, sempre que la presenti al Consell de Política Fiscal i Financera on estan representades totes les CCAA i després al Congrés dels Diputats, que és qui l’ha d’acceptar, no és el correcte? En tots dos organismes es poden presentar altres propostes que també s’hauran de tenir en compte.

Al final, pot ser que les CCAA del PP o algunes s’avinguin a negociar (poden tenir problemes per rebutjar l’acord) o que Junts, per no quedar-se marginat, accepti votar a favor de la proposta (amb algun canvi per poder dir que ha participat en l’acord) i, per tant, que s’acabi aprovant, però la manca de lleialtat federal de les CCAA és un fet depriment, una falta de voluntat de consens dels principals partits en temes d’estat, com ho és el finançament però també l’habitatge, la defensa, etc. Molts d’aquests problemes sense plans a llarg termini que hauran d’executar governs de diferents colors no tenen viabilitat. En aquest sentit, Sevilla té raó en promoure un moviment dintre del socialisme més favorable als acords amb el PP.

Subscriu-te per seguir llegint