Un pas endavant amb sentit

Aquest article expressa únicament la meva visió personal, fruit d’una mirada sostinguda al llarg dels anys sobre la tasca de Càritas Diocesana de Girona i el seu paper en la nostra societat. El nomenament d’Àngels Camós com a nova directora de Càritas Diocesana de Girona em sembla un pas endavant significatiu. No només per la persona escollida, sinó pel que aquest relleu diu del moment que viu Càritas i dels reptes que té al davant. No és un simple canvi de nom, sinó una aposta clara per la continuïtat, el coneixement del territori i una manera concreta d’entendre el servei.

Càritas no és una estructura allunyada de la realitat. És, sovint, el primer lloc on truquen persones que no poden cobrir les necessitats més bàsiques. Persones i famílies que viuen amb dificultats per accedir a l’habitatge, a l’alimentació o a uns serveis mínims. Ho veig cada dia, també a casa nostra. La precarietat ja no és una excepció, sinó una realitat que s’estén i es cronifica.

Per això considero especialment rellevant que la nova directora sigui algú que coneix Càritas des de dins. Àngels Camós hi està vinculada des de fa més de trenta anys, primer com a voluntària i després des de diversos àmbits d’acció social. Aquest recorregut no s’improvisa. Parla de compromís sostingut, de coneixement real del territori i de proximitat amb les persones.

Vivim temps complexos. La violència armada i la inestabilitat política en molts llocs del món han debilitat greument els serveis públics i han provocat desplaçaments massius de població. Al mateix temps, l’augment del preu dels aliments i del cost de la vida ha agreujat la inseguretat alimentària. Cada cop hi ha més famílies que no arriben a final de mes i que es veuen obligades a prendre decisions que posen en risc la seva salut i la seva dignitat.

En aquest context, crec que Càritas necessita lideratges sòlids, serens i amb capacitat d’escolta. Persones amb criteri, però també amb humilitat i fermesa. El Consell Diocesà ha valorat aquestes qualitats en el perfil d’Àngels Camós, així com la seva habilitat en la gestió d’equips i la seva orientació al servei. També em sembla un encert la incorporació de Maria Teresa Egea com a nova sotsdirectora diocesana, aportant la mirada del voluntariat a l’equip directiu. Càritas no s’entén sense aquesta base comunitària i propera.

Des de la meva opinió, aquest nomenament és una bona notícia. Un pas endavant necessari en un moment en què la tasca de Càritas és més imprescindible que mai.

Subscriu-te per seguir llegint