El club dels mil milions

Cada any, coincidint amb l’inici del Fòrum de Davos, l’ONG Oxfam publica un informe sobre l’evolució de la riquesa de les persones amb patrimonis superiors als mil milions de dòlars. L’informe descriu un procés en què l’acumulació de riquesa es tradueix en una creixent asimetria d’accés i influència sobre governs, legislacions i institucions democràtiques.

Quan Oxfam afirma que els membres del club dels mil milions tenen 4.000 vegades més probabilitats d’ocupar un càrrec polític que qualsevol ciutadà corrent, no recorre a una metàfora, sinó a una estimació basada en la seva metodologia comparativa entre patrimonis i trajectòries públiques. L’organització posa xifres a una intuïció que fa anys que circula: la democràcia representativa conviu amb una concentració de poder privat que opera amb regles pròpies i amb altaveus desiguals.

La desigualtat extrema no és només un repte moral, sinó també institucional. Quan la riquesa es concentra fins a nivells tan elevats, el risc de captura regulatòria augmenta: els espais de decisió pública poden deixar de funcionar com a àmbits de deliberació col·lectiva i passar a estar condicionats per interessos particulars. No cal imaginar conspiracions; n’hi ha prou amb diferències d’accés, capacitat de pressió i presència en els espais on es defineixen les prioritats polítiques.

El cas espanyol n’és un exemple il·lustratiu. Segons Oxfam, el 2025 ha estat un any de rècord per a les grans fortunes: 33 milmilionaris, cinc més que l’any anterior, i un increment conjunt de 28.300 milions d’euros en només dotze mesos. Un creixement del 13,6%, quatre vegades superior al del PIB. Mentre el país discuteix sobre salaris mínims, dèficits i ajustos, un grup reduït de persones incrementa el seu patrimoni a un ritme que contrasta amb el de la majoria. La riquesa acumulada per aquests 33 individus supera la de 18,7 milions de persones, gairebé el 40% de la població.

És difícil imaginar una democràcia robusta quan una minoria pot comprar en un matí el que una majoria no podria generar en una vida sencera.

Subscriu-te per seguir llegint