Junts posa el dit a l'ull de Paneque

Després de la reculada feta per Catalunya en tots els seus fronts a conseqüència del procés cap enlloc, l’arribada de Salvador Illa (PSC) a la presidència de la Generalitat ha estat proverbial. Illa, foguejat com a home de govern a l’alcaldia de la Roca del Vallès i al Ministeri de Sanitat, se’ns apareix com l’home tranquil, prudent i mesurat que el país necessitava per refer tantes coses trencades per aquella insensata declaració d’independència votada pel Parlament el dia 10 d’octubre de 2017. Tan responsable vers el seu paper de president d’un país que és més que un país que un bon dia, observada la inoperància del Ministeri de Transports, Renfe i Adif a Catalunya, va voler seguir l’estela de Jordi Pujol i va decidir que la Generalitat, essent també Estat, havia de fer-se coparticipant en la solució dels enrenous que patien els usuaris dels trens de l’Estat a Catalunya. En aquestes pàgines de Diari de Girona vaig mostrar la meva adhesió a aital decisió tot i advertir que, examinada la situació i que aquesta ve de lluny, restaria més que no pas sumaria en un futur balanç de l’obra de govern. Però en la meva mentalitat, em semblava d’allò més bo co-assumir aquesta responsabilitat per no entendre l’anomenat estat de les autonomies de manera oposada a la col·laboració lleial entre administracions públiques. En va semblar llavors i també avui que el president Salvador Illa es trobava en les mateixes coordenades polítiques que les meves: fer per avançar.

Des d’aquella data fins avui, nombrosos han estat els problemes de trens, vies, conductors, incompliment d’horaris, protestes ciutadanes, etc., que han arribat a la presidència de la Generalitat i òbviament a la mesa de la consellera Sílvia Paneque com a titular de dues carteres en una única persona: Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica més portaveu del Govern. La gironina, fidel a la decisió del president Illa de carregar Rodalies i demés a la seva esquena sense necessitat d’obligació estatutària, ha donat la cara sempre i en tot moment. Ho ha fet tan bé, que ha transmès la imatge que les vies i els trens i quasi les estacions que es troben en terres catalanes es troben sota la jurisdicció del Govern de la Generalitat de Catalunya. Comunicació en estat pur, i endemés ben feta. Com també un conrear la terra pensant en una futura usucapió de la mateixa en favor de l’autogovern català: fa uns mesos es va constituir una societat mercantil mixta entre el Ministeri de Transports i el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica a l’objecte que es faci responsable de la gestió dels trens de rodalies a Catalunya. Cal dir que aquesta constitució societària és filla d’un acord entre el PSOE i ERC subscrit arran de la investidura del president Pedro Sánchez.

Els governs, sota autorització pressupostària dels Parlaments, poden planificar el que vulguin excepte quan treu el cap la fatalitat. Aquest mot es refereix a la desgràcia o mala sort i es pot definir com a una qualitat de fatal o un esdeveniment de greus conseqüències o com adversitat o desventura. Això és el que ha passat aquesta setmana a Catalunya en l’àmbit ferroviari a conseqüència de la forta llevantada patida. Qui havia de dir que alguns dels seus efectes ho serien sobre un mur de l’autopista A-2, el seu descalçament, amb el resultat d’un maquinista mort i un tren aturat i immobilitzat ipso facto? Qui havia de dir que un altre tren de rodalies xocaria contra una gran pedra situada a la via com a resultat d’esllavissament de terres causada per la pluja? Qui havia de dir que el gestor de les infraestructures fèrries suspendria la circulació de trens atesos els greus incidents provocats per la forta pluja caiguda? Ningú; absolutament ningú. És responsable l’home o la dona d’aquests luctuosos esdeveniments causats per la naturalesa? No; òbviament no, almenys que es demostri que l’ús erroni de la terra porti causa d’aquells. Aleshores per què JxCat assenyala la consellera Sílvia Paneque i la fa única responsable d’uns fets que per la seva pròpia naturalesa es troben fora de l’abast humà?

La resposta es pot donar i s’ha de donar únicament des de Girona atès que els mitjans barcelonins no veuen més enllà dels seus melics, començant per TV3 que dimecres al vespre van dedicar 35 minuts als accidents, a les protestes de la gent i als sindicats ferroviaris de la mà de Toni Cruanyes, malgrat tenir el seu marit endollat a l’Ajuntament de Salt poder conèixer que hi ha darrere d’una notícia. Amb aquesta televisió com a company de viatge, el Govern de Catalunya ho té bé per al dia que es vulgui suïcidar: des de l’empatx d’alegria li trobaran sentit. L’explicació única del perquè JxCat assenyala Sílvia Paneque s’ha de trobar i es troba en les eleccions municipals de l’any vinent i el seu impacte a la ciutat de Girona. Paneque està demostrant una capacitat de treball i unes virtuts d’entesa amb els adversaris polítics que fa témer que el segon viatge de Gemma Geis cap a l’alcaldia de Girona acabi com el primer: en uns ous estrellats, i no pas els de Casa Lucio de Madrid. Va perdre vots i escons quan les municipals de 2023 respecte de Marta Madrenas i no se li va ocórrer altra cosa que fer alcalde al pintoresc per assilvestrat Lluc Salellas per aturar l’arribada de Paneque, guanyadora en vots dels comicis. La gelosia pot el que la intel·ligència aconsella no fer.

Subscriu-te per seguir llegint