Meteoròlegs

Es diu sovint que als catalans ens fascina la meteorologia. I no em refereixo a la munió d’afeccionats a prendre dades que tenim per tot el territori sinó al consum mediàtic sobre el clima. Aquí els homes i les dones del temps de les teles són autèntiques estelles (algun ja ha passat a la política). Mentre hi ha canals internacionals que es limiten a una freda i concreta informació del que pot passar, aquí «El temps» és un espectacle que, francament, dona gust de veure. Incloses les fotos que envien els espectadors com el pintor Lluís Roura des de l’Escala. No solament informen sinó que també fan divulgació científica i, de passada, ens adoctrinen en això del canvi climàtic. Jo no soc negacionista. El clima ha canviat al llarg de la història, però ara hi ha molts estudis científics seriosos que asseguren que, amb les dècades que portem cremant petroli, alliberant CO2 a l’atmosfera, hem escalfat el planeta. Encara que hi ha algú que ho negui, com el cosí d’en Rajoy que diu que és una tonteria. Sigui com sigui, jo crec que és bo que descarbonitzem la transformació d’energia. La ciència ja té altres mitjans per a fer un mix compatible amb el respecte al medi ambient, la seva aplicació és una qüestió de geopolítica. No sembla, però, que els amos del món (Trump, Putin i Jinping) estiguin per la feina. A la llarga, però, la lluita pel canvi climàtic resultarà un gran negoci, ja ho veureu. Dit tot això, jo crec que alguns cops es passen atribuint tots els fenòmens climatològics a l’amenaça que tenim plantejada. Una llevantada és la cosa més normal del món i alguns cops sembla que s’hagi d’acabar el món. Des dels temps bíblics hem conegut sequeres i aiguats, freds siberians i onades de calor. Recordeu quan fa uns anys havíem de morir rostits pel forat a la capa d’ozó? Ens n’estem sortint. L’amenaça és seriosa, però valdria la pena no aprofitar qualsevol fenomen per a posar-nos la por al cos. Mentrestant continuarem gaudint d’aquests minuts televisius que tant han evolucionat d’ençà que don Mariano Medina explicava el temps amb un mapa amb sols i núvols de velcro sobre un mapa -vam aprendre on és Navacerrada i Despeñaperros- o que aquell recordat informador del temps de TVE Catalunya, l’Antoni Castejón, que va ensenyar-nos el vocabulari del temps en català (li deien en Maregassa). Abrigueu-vos que queda hivern per davant. Fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.

Subscriu-te per seguir llegint