Costa Brava: el temporal que va desdibuixar el litoral

Les imatges del pas del temporal Harry per Girona i per tot Catalunya parlaven per si soles. Les més aclaparadores van ser les del litoral de la Costa Brava. El mar va avançar tant, amb tanta voracitat, que, per moments, costava reconèixer Tossa de Mar. A Llançà, en aquell aparcament que uneix l’Illot del Castellar amb el port, les onades passaven per sobre amb total facilitat. El bar El Racó del Port va quedar integrat en una cascada improvisada, devorat per l’aigua.

A Calonge i Sant Antoni, les platges van aparèixer cobertes per la vegetació que l’aigua va arrencar al seu pas. Altres platges, com Empúries, es van quedar sense sorra. En canvi, el passeig marítim de Platja d’Aro va aparèixer cobert per tones de sorra desplaçada per les onades. A Begur, l’empenta del mar va aixecar el paviment al voltant de la platja.

Mentre els surfistes perseguien onades gegants, una imatge resumia millor que cap altra l’abast del temporal: un cotxe arrossegat per la riuada a Vilassar de Mar, amb aspecte d’haver travessat l’apocalipsi, descansava finalment a la platja. Encara no hi ha una xifra oficial de danys, però ja s’adverteix que podrien acostar-se als del temporal Glòria (2020), que a la Costa Brava van ser valorats en milions d’euros.

Cal reconèixer que la resposta davant l’emergència va ser eficaç i correcta. Les alertes es van activar a temps, es van tancar els accessos al litoral, es van acordonar passeigs marítims i es va demanar prudència a la població. Els protocols van funcionar i van evitar mals majors.

El que torna a quedar en evidència és la falta d’anticipació. Cada nou temporal s’afronta com si fos una anomalia, quan comença a formar part d’un patró cada cop més freqüent i més violent relacionat amb el canvi climàtic. El litoral de Girona pateix l’impacte: platges que desapareixen, passeigs marítims inundats, infraestructures aixecades pel mar, sense comptar l’amenaça que suposa per als habitants.

S’apel·la a la prudència ciutadana -no acostar-se al mar, respectar els tancaments-, però es parla poc de l’essencial: un litoral dissenyat per a un clima que ja no existeix. Esculleres, passeigs marítims, sistemes de drenatge i solucions de contenció pensades per a temporals del passat que ja no resisteixen els embats actuals dels fenòmens meteorològics. .

Limitar-se a reparar danys i a reposar sorra a les platges, com s’ha fet fins ara, és una resposta que es queda molt curta. Harry ha demostrat, un cop més, la fragilitat de les infraestructures del litoral català.