Els gironins necessiten invertir millor els estalvis

Els informes Letta, Noyer i Draghi, ara ja amb el suport de documents propis de les institucions europees, ofereixen un diagnòstic i terapèutica clara per al futur econòmic d’Europa. Es tracta d’aconseguir una integració europea més forta i de recuperar, via un ingent volum d’inversió, la competitivitat perduda a la UE.

Cal que els Estats renunciïn a sobirania en favor de més Europa, i que generin la inversió necessària per innovar i transformar el model productiu europeu. La primera exigència és política, i els estats no estan gaire disposats a assumir-la, però per la segona existeix suficient capacitat d’inversió en l’elevat estoc i flux d’estalvi privat que ara els ciutadans europeus malbaraten en dipòsits bancaris poc rendibles.

Els impediments per transformar l’estalvi en inversió no són polítics, com sí ho són els d’una major integració, sinó econòmics i assequibles. Es tracta de canviar els hàbits d’ús del nostre estalvi generant una protecció adequada de l’inversor, disposar d’empreses i mercats més atractius i trencar el tabú que els governs mantenen en no reconèixer als ciutadans que les seves jubilacions no estan garantides i que convé que les famílies prenguin decisions privades adequades d’estalvi i inversió.

En quina posició relativa es troben els gironins en relació a aquestes prioritats europees? La província de Girona és, en estructura econòmica, una representativa mostra de la UE, ben diversificada entre sector primari, indústria i serveis en proporcions similars a les del conjunt global de la UE. El PIB per càpita gironí és proper als 37.000 euros, molt similar a la mitjana de la UE, situat al voltant dels 38.000. Probablement, en renda disponible neta per càpita -afegint prestacions i descomptant impostos i contribucions socials-, ens situem també lleugerament per sota. En tot cas, Girona és un bon reflex de la UE en fortaleses, debilitats i reptes de futur econòmic, però, ho és també en relació amb la voluntat de més integració i en potencial d’inversió transformadora? Apuntem unes primeres idees o estimacions amb les dades ara disponibles.

En primer lloc, els gironins són més o menys favorables que el conjunt europeu a la idea de més Europa? Disposem de poques dades a escala provincial i escasses de regionalitzades, procedents de l’Eurobaròmetre i del Parlament Europeu. Sobre el sentiment en relació amb la pertinença a la UE, si Catalunya és lleugerament més positiva que Espanya i molt més que la mitjana comunitària, és molt probable que Girona sigui també especialment favorable. Pel que fa a com valoren els ciutadans l’impacte de la UE en la seva vida quotidiana, algunes enquestes situen l’opinió catalana -i hem de suposar que també la gironina- amb una valoració menor, 15 punts percentuals per sota de l’espanyola, dada contradictòria amb l’anterior.

En segon lloc, analitzem la predisposició a invertir més part dels estalvis, ara en dipòsits, en els mercats de capitals. Sobre això, l'encreuament de dades de l’INE i del Banc d’Espanya que disposem ens permeten destacar algunes coses. Primer, que el pes del patrimoni immobiliari en l’estalvi total és, a Girona, relativament més alt per càpita que a la resta de Catalunya i Espanya. Segon, estimant un patrimoni financer per càpita a Espanya d’entre 50.000 i 55.000 euros, a Girona el situaríem en una franja d’entre 45.000 i 48.000 euros, un 11,5% inferior. Això pot explicar en part uns dipòsits bancaris per càpita a Girona d’uns 34.000 euros, enfront dels 36.000 a escala estatal, així com un menor crèdit bancari per càpita, gairebé un 15% inferior als 32.000 euros de mitjana espanyola. Amb això podem avaluar la inversió en mercats a Girona com a lleugerament inferior a la mitjana espanyola, ja baixa per si mateixa en el context europeu.

Tot plegat, a Girona, amb una renda disponible relativament elevada, els estalvis estan menys invertits i col·locats un esglaó per sota atès el seu nivell de renda. Per tant, l’esforç a realitzar en matèria d’inversió de l’estalvi per a l’objectiu europeu hauria de ser a Girona superior al de la mitjana europea.