El PSC de Girona a l’oposició

Des del dia que el PSC de Girona, per obra i gràcia de la portaveu Bea Esporrín, va criticar i va presentar una queixa formal per la celebració a la Devesa d’una trobada amb 2.000 escoltes, que vaig tenir clar que al màxim que pot aspirar és a governar la seva comunitat de veïns. El temps em continua donant la raó perquè des d’allò, que va ser el juny passat, no he escoltat cap proposta per a la ciutat. Entenen l’oposició com un «no» a tot, com la crítica constant, com si a ells no els toqués presentar una alternativa. Què proposen Esporrín i companyia per Girona? Ho saben que en menys d’un any i mig hi ha eleccions? O potser és que tenen clar que seguiran a l’oposició?

Aquest és un dels grans drames d’aquesta ciutat. Que davant d’un govern que navega, no hi ha ningú que hagi sigut capaç de construir una alternativa. El PSC, amb Sílvia Paneque, va guanyar les darreres eleccions però es va quedar sense alcaldia pel pacte de Guanyem amb Junts i ERC, dos partits dels quals ni se’n sap res ni tampoc se’ls espera.

Però seguim amb el PSC, líder en crítica però suspès en propostes que puguin millorar la ciutat. L’últim acudit del grup municipal va ser el cap de setmana passat, precisament pocs dies abans que el temporal augmentés el cabal de l’Onyar. Els va semblar que la retirada de sediments del riu que havia impulsat l’Ajuntament feia poc «arribava tard», però tampoc ho devia ser tant perquè el ruixat va passar sense afectacions destacades i, per tant, deuria servir per alguna cosa l’operació. Esporrín creu que els polítics han d’anticipar-se als problemes, doncs que ens avancin també ells què proposen.

Al setembre els socialistes gironins els va semblar que tocava criticar «la falta d’efectius» a la recent estrenada comissaria de Santa Eugènia i que l’equip de govern no invertia prou en seguretat; al desembre no els va semblar bé que l’equip de govern no aprovés els pressupostos abans d’acabar l’any. I seguim per a bingo, sempre amb la mateixa retòrica de parlar per no dir res ni intentar convèncer-nos que amb ells aniríem millor.