La boina de Pla i la de David Uclés

David Uclés és un paio amb boina que escriu llibres. Fins aquí, res a objectar, Josep Pla també escrivia a l’empara d’una boina, si bé aquesta de veritat i no de hipster, la desgràcia per a Uclés és que s’assembla a Pla només en la boina i no en el que hi ha just a sota. Fer servir boina no és dolent, el dolent és tenir el cap només per a aguantar-la, que és el que sembla passar-li al flamant Premi Nadal.

Per a deixar clar que és un home senzill, en un recent article, l’escrivent Uclés revelava que, malgrat la boina, a casa vesteix roba còmoda, «sigui de color ocre o blau Prússia». Aquests colors deuen ser el menys hipster i més ordinari del món, d’aquí que l’escriptor i columnista remarqui que és capaç d’afegir-los al seu vestuari només si no ha de sortir de casa i ningú el veu. Els intel·lectuals com David Uclés vesteixen d’ocre o de blau Prússia on la resta anem en calçotets o en pijama, vegin que fins i tot per a quedar-se a casa fent el gos hi ha classes. Un, que no té d’intel·lectual ni la boina, no sap ni tan sols quins colors són l’ocre i el blau Prússia -haig d’investigar si tots els antics imperis tenen el seu propi blau, blau Otomà, blau Austrohongarès i així-, així que difícilment es podrà sentir mai a casa com Uclés en la seva.

Uclés és jove, massa jove, d’aquí la boina i els colors ocre i blau Prússia i d’aquí, sobretot, que hagi renunciat a participar en unes jornades sobre la Guerra Civil perquè no li agradaven alguns dels ponents. Uclés és d’una generació que reclama en la universitat «espais segurs» on no es pronunciï ni una paraula que els incomodi, que propugna que s’eliminin del llenguatge expressions que puguin ofendre a qui sigui, i que exigeix que no estigui permès expressar una opinió si aquesta no coincideix amb el políticament correcte. És lògic que només vulgui participar en jornades en què tots siguin com ell, a poder ser amb boina i tot. Va haver-hi un temps que els intel·lectuals d’esquerres no només no refusaven el combat ideològic amb els oponents, sinó que el buscaven. Uclés, en canvi, és el perfecte exemple del nou esquerranisme que tant de mal està fent a l’autèntica esquerra: el de qui, per covardia o -més probablement- per incapacitat, prefereix amagar el cap sota la boina.

Subscriu-te per seguir llegint