No era tan fàcil

El Girona FC té en la seva plantilla overbooking de porters. Un que jugava sempre, però que ahir ja no va jugar. Un que fa mesos va arribar per jugar, però que no ha aconseguit jugar mai. Un jove, amb qui, llevat de comptades ocasions, de moment no es compta per jugar. I una darrera incorporació, que no ha hagut d’esperar gens per poder jugar. I amb tot això, un de veterà, que lesionat seria la cinquena peça de la porteria; i l’element del filial que seria la sisena. Brutal.

Per contra, aquest mateix cap de setmana el club ha anunciat la marxa d’una de les peces que des de l’any passat treien de polleguera a la graderia. Dels tres que ho feien, un ara marca gols a la lliga escocesa, l’altra s’entén que ha de progressar a Turquia i el tercer encara és aquí, però com si no hi fos.

Amb cares noves i plantilla renovada, potser no havíem vist a venir el que va succeir ahir. La idea general era que amb el debut dels tres nous l’equip guanyava segur, però, en canvi, va estar a punt de frenar-se en sec la dinàmica de victòries que portava el Girona FC en aquest 2026.

I mentrestant, Gazzaniga veient des de la banqueta com a ell se li havia “robat” el protagonisme dels darrers triomfs i de les dues darreres porteries a zero; i fent-ne el comentari amb Livakovic. I el croat recordant-li, per si no ho tenia present, com és d'ingrata la vida d’un porter dins d’un equip de futbol.

Havia de ser Bordalás qui frenes l’eufòria on es començava a instal·lar l’entorn del Girona FC. Podien haver estat sis punts respecte al descens, però amb quatre, avui es viu la realitat de saber que, efectivament, la lliga és molt dura i apretada i que dissabte a Oviedo tampoc serà fàcil, tot i ser el cuer.

Subscriu-te per seguir llegint