Miscelània gironina de principis d’any

No fa gaire, en un altre article vàrem fer un resum de les activitats culturals a les quals havíem assistit l’any 2025, una iniciativa que va ser complementada dies després per l’exbatlle Nadal en un altre escrit en què corroborava l’empenta cultural que viu la ciutat. Particularment nosaltres dèiem que hem seguit de prop, el cicle que l’Ajuntament i l’Institut d’Estudis Gironins han muntat al voltant de la commemoració del 2100 centenari de la fundació de la ciutat de Girona.

Aquests actes tindran continuïtat aquest 2026 amb la convocatòria de noves conferències, xerrades..., i fins i tot un congrés, en el que s’espera hi participin els especialistes més saberuts.

Uns altres que no paren són la gent de l’Agenda Llatinoamericana que també porten un tràfec impressionant. No fa gaire vaig acompanyar-los a una presentació que varen fer en el centre penitenciari del Puig de les Basses. A l’acte hi varen participar una cinquantena d’entusiastes reclusos.

El mateix grup també va organitzar un berenar-debat que va servir per acomiadar en Josué, un dels capdavanters de l’agenda en l’àmbit internacional, que després d’estar unes setmanes de gira per l’estat espanyol fent tota mena de contactes, ha retornat al continent americà.

En aquest acte festiu de comiat, es varen tractar diversos temes, un dels quals és un projecte que ja fa temps que s’està treballant. Això és la possibilitat d’erigir, en un lloc encara per determinar, un memorial dedicat a dos capellans progressistes molt compromesos, que varen pagar la seva gosadia evangèlica amb la pròpia vida. Estem parlant de dos preveres que són autèntics referents del clero i dels fidels progressistes de les nostres comarques, Joan Alsina i Joaquim Vallmajó assassinats ambdós, un a Xile i l’altre a Ruanda.

Soc un melòman afamat que no dono l’abast per assistir a tots els concerts que s’organitzen a la ciutat. Particularment voldria destacar la feina que fa l’ADAC que després d’acabar l’orgue de la catedral, ara s’ha llençat a promoure recitals de música clàssica, tant a la seu gironina com a altres indrets de la parva Gerunda.

Un dels recitals que alguns entesos em recriminen que no hi assistís és el que, en el marc dels coneguts Concerts dels Divendres, que organitza la Casa de Cultura, va protagonitzar el duet Gaia, format per la violoncel·lista Maria de Palol i la violinista Mireia Carreras, dues virtuoses que ho varen brodar, el passat 16 de gener en la presentació de la nova obra (Dies Perfectes) composta pel doctor Dídac Parramon, un jove metge d’Anglès admirador entre d’altres de Phillip Glass i Marco Mezquida, això ja és una bona carta de presentació, que va sorprendre a tothom amb la seva música.

Amics lectors, ja sabeu que en qüestions tecnològiques no he arribat ni a l’era troglodita, però alguns entesos m’han dit que si voleu descobrir/gaudir de la música del doctor Dídac Parramon la trobareu connectant-vos a la plataforma gratuïta bandcamp.com.

En un altre ordre de coses us diré que, en la seva assemblea anual celebrada dissabte passat, els Amics del Museu d’Art van elegir nou president en la persona de Josep Manuel Rueda, que anteriorment ja havia dirigit l’antic museu episcopal. En Rueda agafa el relleu de la incansable doctora Raimunda Coll Bonet, que deixa el llistó molt alt després d’estar uns anys al capdavant de l’entitat organitzant nombrosíssimes exposicions, gairebé 20 l’any, donant suport sobretot, al talent artístic gironí, una feina impagable a la qual volem fer un reconeixement explícit i del tot merescut.

A on sí que vaig poder anar i vaig tenir ocasió de saludar a la Rai, va ser a una xerrada dels Amics que va tenir lloc a la Mercè en la qual la Sara Pujolràs ens va parlar del músic francès Gabriel Fauré.

Si us he de ser franc, us diré que de la conferència que he gaudit més darrerament, és la que va donar el professor Antoni Martí Monterde, que va viure uns anys a Girona, tot parlant de Walter Benjamin i els seus Passatges de la Memòria, una obra més literària que filosòfica en la que s’evidencia la influència que Baudelaire, Proust, Kafka i Brecht varen tenir en l’autor berlinès.

Martí Monterde va relligar la infància de Benjamin a Berlin, l’exili a París i la mort a Portbou amb els seus records de petit a Girona, una miscel·lània que va resultar ser alhora deliciosa i prodigiosa.

No volem cloure aquest escrit sense fer una ressenya de la conferència Un bé preuat, organitzada pels Amics de la Unesco, presidits eternament per la Dolors Reig, que va dictar Pau Masramon Ordis (parent de l’inefable antic alcalde i president de la Diputació de Girona Pere Ordis Llach) president de la plataforma l’Aigua és vida, en la que va presentar l’estació d’aforament del Ter Francesc Ferrer Gironès. Per cert, el dia que es va descobrir, amb presència del batlle, la placa dedicada a l’antic senador independent per Girona, m’han dit no hi havia cap descendent directe del patrici gironí a l’acte.

Aquesta xerrada d’en Masramon, em lliga amb l’article que va publicar l’enginyer forestal Narcís Motjé en el Diari de Girona (Perquè cauen els plàtans de la Devesa) atès que tots dos coincideixen a fer notar que aquesta davallada del pulmó verd gironí, coincideix sospitosament amb la pèrdua de cabal dels rius gironins, particularment del Ter, que desvia les seves aigües cap a la gran Barcelona.

I arribat a aquest punt, m’envaeix la nostàlgia de pensar en la meva infantesa i joventut, quan anava molts diumenges a la Devesa, primer a jugar i berenar i després a passejar en el Camp de Mart, o quan em podia banyar a les aigües del Ter. De més gran vaig anar amb els militars a l’hípica i a fer pràctiques de tir quan feia la mili de voluntari. Per acabar, ara si, no em vull deixar en el tinter les inoblidables classes de pintura que ens donava l’Isidre Vicens quan ens portava a la plaça de les botxes a pintar els monumentals plàtans que ara fan figa.

Subscriu-te per seguir llegint