El pas dels dies

Passen els dies, acompanyats d’un període generós de pluges, però destorbats pels terribles accidents ferroviaris que provoquen indignació entre la gent per ser una prova que confirma com les forces de la naturalesa són més poderoses que els avenços dels humans.

Mentre alguns mitjans de comunicació, amb una honestedat que els honora, es dedicaven a difondre les notícies, donar veu a responsables que estaven sobre el terreny i interessar-se pels supervivents, altres com aus de rapinya furgaven, sobre suposicions capcioses, per trobar culpables d’una tragèdia de la qual cal esbrinar les causes, però sense avançar hipòtesis que, en la majoria dels casos, eren dirigides contra el govern. Aquells elements destorbadors recorden quan anys enrere es va fer famosa una frase italiana que, sota l’expressió, Piove, porco governo, atribuïa tots als mals del país als governants de qualsevol partit en una grollera forma d’espolsar-se les puces. Però no sempre és així.

Moltes actuacions humanes han ajudat a degradar el litoral fins a límits irreversibles i mai més tornaran a ser aquells indrets idíl·lics lloats per artistes amants de la natura.

A la Costa Brava, el temporal de llevant va provocar destrosses de consideració en el litoral que ja es poden afanyar a arreglar de cara a l’estiu per tenir-ho tot a punt.

Els avisos meteorològics es van activar a temps, protecció civil i voluntaris es van posar en marxa per tancar els accessos a la zona marítima, es van acordonar passeigs marítims i es va demanar prudència a la població. Tot per evitar mals pitjors.

Preocupa, però, que ens estiguem acostumant a fenòmens meteorològics adversos amb una certa displicència sense adonar-nos que la violència dels fets són cada vegada més destacats.   

Desapareixen platges, s’inunden i s’esllavissen passeigs marítims construïts en terrenys vulnerables que el mar s’engoleix cada dos per tres.

Posar pegats per refer els passejos marítims, reposar sorra a les platges o apostar per ampliar espigons per impedir que l’embat de les onades s’emporti la sorra i malmenin les reparacions efectuades és posar una bena a una ferida que cada any és més esfereïdora.

S’ha d’agafar el brau per les banyes començant per la destrucció de les guinguetes situades pràcticament a tocar de l’aigua i arrancar l’arbrat que ombreja els passeigs per gaudir de les cadires que ocupen l’espai dels vianants.

En resum, es tracta de recordar la dita dels vells pescadors: «La mar vol el que ha estat seu».

No és temps de cagadubtes ni de deixar per a més endavant emprendre decisions valentes per part de les autoritats i les forces vives si es vol preservar un patrimoni paisatgístic que està en perill.

I això no és una novetat, sinó un recordatori.

Subscriu-te per seguir llegint