Els Lumière a Rodalies

Estem vivint temps tan estranys que fa una setmana que tenim enviats especials a estacions d’arreu de Catalunya narrant l’arribada d’un tren (a deshora, és clar) amb més entusiasme que els germans Lumière rodant una de les seves primeres pel·lícules.

Després d’una setmana de caos total, fent ballar el cap tothom amb trens que no van, trens que se suposa que haurien de circular però no es mouen, i trens que diem que no sortiran però que, en realitat, sí que ho fan, ningú se’n refia. I ja té mèrit haver arribat a aquesta situació de descrèdit, perquè, tal com tenim el sistema ferroviari a Catalunya, la confiança ja estava sota mínims.

Fa anys que tenim la sensació que el servei de Rodalies penja d’un fil, però el famós fil no es trencava mai. Sembla que, per fi, ha passat. Llàstima que hagi estat a costa d’un mort i dels nervis de 400.000 persones que necessiten (i pateixen) el tren cada dia. Anys i panys de queixes i ara resulta que els viatgers que criticaven infraestructures obsoletes, combois sobreocupats, mala organització, horaris que no es complien i desinformació no feien el ploricó: el problema era real. Benvinguts a la realitat, senyors polítics totalment desbordats per una situació que ve de molt lluny.

Diuen que fa 130 anys, quan el públic que era al Grand Café de París va veure projectada l’arribada del tren a l’estació de La Ciotat, va córrer esporuguit, pensant-se que la locomotora sortiria de la pantalla per tirar-se-li a sobre. Ara, quan la gent veu a la tele el reporter desconcertat fent l’enèsima connexió explicant el desgavell des de l’estació, només té esma per pensar: «un dia més d’anormalitat al servei».

Subscriu-te per seguir llegint