Óscar Puente sobre aigües turbulentes

S’està essent molt injust amb el ministre de transports. Al cap i a la fi, i malgrat el que pugui suggerir el seu aspecte, Óscar Puente és humà, així que és normal que no pugui estar tuitant, bloquejant a qui discrepi d’ell o del seu president i exercint en les xarxes socials de hooligan del PSOE, i alhora procurar pel bon estat de les infraestructures ferroviàries. Ni tan sols Óscar Puente pot ocupar-se de tot, haurien de posar-li un ajudant que s’estigui pels trens i el transport, i que ell es dediqui al que li toca, que són les xarxes socials. El primer és el primer.

Demanar la dimissió d’algú que des del primer moment ha exercit exemplarment la seva tasca a les xarxes, sense que li importés quantes hores hi dedicava i connectant-se fins i tot en dies festius sense exigir cobrar hores extraordinàries ni dietes, és insidiós i roí, i mostra la cara més bruta de la política. Obligar-lo, a més, a comparèixer al Senat, frega el sadisme, ja que mentre està responent les preguntes de ses senyories, el ministre no pot exercir de tuiter. Tal vegada en el mateix instant en què un senador l’interpel·la per una ximpleria com els anys que fa que no es revisa a fons la xarxa ferroviària, un desconegut ciutadà de Torrelavega està insinuant a Twitter que hi ha corrupció al PSOE, i és aquí on hauria d’estar Óscar Puente, assenyalant-lo, insultant-lo i tot seguit bloquejant-lo, i no al Senat perdent el temps.

Ningú pot ni tan sols imaginar com de durs que van ser per a Óscar Puente els dies següents a l’accident ferroviari. Tancat al seu despatx, no tenia ni un sol minut de tranquil·litat per a professar la seva feina.

-Senyor ministre, perdoni que el molesti, però ens acaben de comunicar que ha estat trobat un altre cadàver entre les restes d’un vagó.

-Deixa’m en pau! No veus que estic responent a un youtuber que ha penjat a les xarxes una crítica a Pedro Sánchez?

És normal que amb tanta interrupció i tanta trucada telefònica, la tasca tuitera del ministre es ressentís, -ja hem dit que és humà, tot i que és bo recalcar-ho, pels dubtes- però no crec que sigui prou motiu per a cridar-lo a comparèixer al Senat. Els grups de l’oposició haurien de ser comprensius, ningú és capaç de mantenir el mateix ritme ni el mateix enginy a Twitter si cada dos per tres l’emprenyen perquè els trens no van a l’hora o descarrilen o xoquen entre ells o estan obsolets, així no hi ha manera. Aquesta vegada ha estat per culpa de l’últim accident, però que ningú cregui que la vida del ministre era plàcida fins aleshores.

-Senyor ministre, no hauríem de revisar l’estat de les vies? Algunes hi són des de la inauguració.

-Deixa’t de vies! Has vist el que publica aquest diari digital sobre el germà del president? Que es calcin. M’inventaré un malnom per a referir-me a aquest mitjà i el penjaré a les xarxes.

Tuitar no és senzill, requereix tota l’atenció. Em refereixo a tuitar professionalment, que és el que fa Óscar Puente. Ningú pot pretendre tuitar de manera enginyosa i alhora estar mirant les vies, s’ha de triar. Si volen un ministre que es preocupi pels trens, que triïn per al càrrec una vaca, aquests animals sí que en saben, només cal veure amb quina atenció veuen passar els ferrocarrils. Óscar Puente està al que ha d’estar, que és publicar a Twitter, ja està bé d’exigir-li tasques que van més enllà de les seves capacitats, ja n’hi ha prou de distreure’l amb temes com el transport i els trens, que li importen un rave.

Provi el lector d’estar pendent de Twitter alhora que procura millorar el sistema espanyol de transports, ja veurà com és impossible, per això els bons polítics es caracteritzen per saber delegar, són conscients que no poden amb tot alhora i s’envolten de bons ajudants. Només d’accedir al càrrec de ministre, Óscar Puente va fer precisament això, va delegar la revisió i el manteniment de les carreteres i de les vies fèrries a l’atzar, al destí i als àngels de la guarda, que alguna cosa en deuen saber, de manera que ell pogués dedicar-se a tuitar, que és el que de veritat interessa als ciutadans. I els molt desagraïts ara en demanen la dimissió.

Subscriu-te per seguir llegint