Bones dades, reptes pendents

Les dades de tancament de la temporada 2025 a les comarques gironines conviden, d’entrada, a l’optimisme. La Costa Brava i el Pirineu han rebut 8,2 milions de visitants, una mica menys que l’any anterior, però amb un increment de la seva estada, generant 28,4 milions de pernoctacions. El mercat internacional, que ja representa el 55 % de les estades, continua creixent amb força: el turista francès es manté com a principal emissor, mentre que britànics, italians, nord-americans i, sobretot, irlandesos –aquests últims amb un espectacular augment del 45 %– reforcen la seva presència. A nivell de despesa, les dades de les entitats financeres mostren un creixement superior a la inflació, especialment entre el turisme estranger.

Tanmateix, seria ingenu interpretar aquestes xifres com un blindatge davant dels reptes que s’acumulen. El sector turístic en general, i el gironí en particular, viu un moment dolç, però també fràgil. I és en temps de bonança, quan cal mirar més enllà del balanç comptable i afrontar problemes que fa anys que s’arrosseguen.

L’encariment generalitzat de preus pot ser una arma de doble tall. D’una banda, mostra una demanda robusta i un posicionament competitiu. De l’altra, pot acabar erosionant el mercat nacional, especialment entre aquells visitants més sensibles al preu que poden optar per destinacions igualment atractives però més assequibles. Girona no és immune a aquesta dinàmica, i confiar que el turista continuarà pagant «el que calgui» és una aposta arriscada.

A curt i mitjà termini, la crisi climàtica amenaça de transformar radicalment el mapa turístic mediterrani. Les onades de calor, la pressió sobre els recursos hídrics o la degradació dels ecosistemes costaners poden restar atractiu a un territori que, paradoxalment, viu del seu paisatge. Una part important del sector n’és conscient, però hi ha actors que encara en parlen com una hipòtesi llunyana. És una realitat que ja condiciona la percepció dels visitants que podria convertir-se en un fre estructural.

Però el problema més urgent és, sens dubte, la falta de personal. No és un fenomen nou, però s’ha agreujat fins a nivells que moltes empreses qualifiquen d’insostenibles. Salaris baixos, condicions laborals precàries i una estacionalitat que condemna milers de treballadors a la inestabilitat expliquen per què el sector té dificultats per captar i retenir talent. A això s’hi suma un factor cada vegada més determinant: la pressió dels habitatges d’ús turístic, que en moltes zones tensionen el mercat immobiliari fins al punt de fer impossible que els treballadors hi puguin viure. El resultat és un cercle viciós que perjudica tant empresaris com residents.

La saturació turística que pateixen alguns municipis de la Costa Brava evidencia que el model actual té límits. L’impacte sobre els serveis públics, les infraestructures i la qualitat de vida de la població local és cada vegada més visible. I aquí rau una de les grans contradiccions del sector: si els ingressos turístics creixen, la renda per càpita dels municipis turístics hauria de créixer en proporció, cosa que no sempre passa. El que és bo per al visitant hauria de ser, abans que res, bo per al resident. Si no, el model esdevé insostenible socialment.

Fa temps que el debat no hauria de centrar-se en quants turistes arriben, sinó en quin tipus de turisme volem i quin retorn genera. La qualitat ha de substituir la quantitat com a brúixola estratègica. I això implica diversificar l’oferta, desestacionalitzar-la i apostar per un turisme que respecti la identitat i les tradicions del territori. Però res d’això serà possible sense un compromís ferm amb la millora de les condicions laborals. En un moment de rècords i ingressos a l’alça, el sector té l’oportunitat -i la responsabilitat- de deixar enrere la precarietat. Només així podrà garantir la mà d’obra necessària i consolidar-se com un motor econòmic sòlid.

Girona ha demostrat que és capaç d’atraure milions de visitants i de competir en un mercat global. Però el veritable repte és un altre: construir un model turístic que sigui sostenible, just i compatible amb la vida quotidiana de la seva gent. Les dades del 2025 són excel·lents, però no poden ser una coartada per ajornar els canvis.

Subscriu-te per seguir llegint