Drets animals

Els animals no són ciutadans i els seus drets previstos a la legislació han estat redactats per humans, amb la idea de preservar el seu benestar i castigar als qui els maltractin. Això ens fa civilitzats perquè convivim amb ells. A alguns els hem domesticat i altres ens serveixen d’aliment. Estimar als animals és una noble actitud de la condició humana. Jo soc dels que ha plorat la mort dels gossos que he tingut i els he trobat a faltar.

N’hi ha que s’han pres l’opció de fer-se vegetarians, és una dieta ben respectable, encara que no sigui el meu cas. Una actitud més radical és el veganisme, que ho porta a l’extrem, negant-se fins i tot a abrigar-se amb jerseis de llana per considerar que no és ètic esquilar a les pobres ovelles. Cal respectar-ho, no fan cap mal a ningú. Però hem de reconèixer que cada cop hi ha més gent que viu l’amor als animals d’una manera que, per dir-ho suau, podríem considerar exagerada, quan no malaltissa. Us recomano una divertida sèrie de Movistar que es diu Animal, en la qual un veterinari fa més de psicòleg per als amos que tractar les bèsties. Per cert que un amic veterinari em va dir que la sèrie es queda curta, amb la quantitat de bajanades que fan algunes persones en relació amb les seves mascotes. Fa poc, en una tertúlia radiofònica es va explicar que un senglar es passejava pels carrers de Barcelona i un dels participants va fer el comentari de que en sortiria una cassola amb un bon civet i l’emissora va rebre missatges aïrats protestant per la suposada crueltat del tertulià. Mesos enrere va ser notícia l’assalt a un galliner per part d’unes extremistes que, en solidaritat amb les gallines, van tancar el gall a una gàbia, acusant-lo de violador. També em consta que un diari va rebre una queixa perquè havia informat que un cotxe havia atropellat una colla de senglars dient que havia sigut un accident sense víctimes. N’hi ha que es passen de frenada. A mi no m’agraden els espectacles de toros i crec que haurien de desaparèixer, però els toreros no són assassins en sentit estricte, com no ho són els caçadors, encara que crec que farien bé de canviar escopetes per càmeres de fotos i fer el control cinegètic amb altres mètodes. Totes les masses piquen, però n’hi ha que han perdut el sentit de la proporció. Per cert que el meu amic veterinari diu que hi ha races de gossos amb amos potencialment perillosos. Fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.

Subscriu-te per seguir llegint