ADN gironí

Arran de les destacades paraules que Míchel li va dedicar al ripollenc Ilyas Chaira a la prèvia del partit d’ahir, i gràcies a l’endarreriment d’una hora de l’avió que abans-d’ahir em portava a Oviedo, vaig tenir temps de repassar (tornar a repassar) el paper que els futbolistes gironins estan fent aquesta temporada a Primera divisió.

A banda del mateix Chaira (19 partits), Pep Chavarría (Rayo - 21), Álvaro (Elx - 18), Roger Brugué (Llevant - 15), Jofre Carreras (Espanyol - 14) o Gerard Gumbau (Rayo - 14) han jugat com a mínim dos terços dels encontres disputats fins ara.

I en números menors, però també amb certa participació han aparegut en els seus respectius conjunts Ivan Balliu (Rayo - 9), Sergi Cardona (Vila-real - 8), Pau Cubarsí (FC Barcelona - 7) i Pau López (Betis - 3).

Dit d’una altra manera, sigui amb la titularitat més o menys clara; o com a relleus amb certes garanties, tots els futbolistes de la demarcació tenen protagonisme a la màxima competició del futbol estatal.

Però això no és suficient perquè el Girona FC pugui tenir més representació dels de casa a la seva plantilla, on Joel Roca és l’únic que hi aporta el tan covat ADN gironí, tot i que ahir no va aparèixer.

I per tancar el cercle que havia obert Michel quaranta-vuit hores abans, ahir efectivament Ilyas va fer un partit més que notable, sent, a més, l’autor del gol que el convertia en l’heroi del triomf del seu equip, que porta a reflexionar sobre per què a l’estiu se’l va deixar sortir per un milió i mig, mentre d’altres van arribar havent-ne pagat molt més i havent demostrat fins ara, molt menys.

Com deia algú, el problema d’Ilyas és ser de Ripoll, en comptes de ser ucraïnès. Potser sí.

Subscriu-te per seguir llegint