Ideologia o gestió? El preu real del relat

Vivim en un país on el relat s’ha menjat la realitat. Ens repeteixen que tot va bé, que la igualtat avança, que la prosperitat és a tocar… però quan surts al carrer el que trobes és una altra cosa: famílies ofegades, empreses que tanquen, joves que no es poden emancipar i una classe mitjana que s’està esborrant del mapa.

I aquí és on apareix la pregunta que ja no podem evitar: volem que ens governi la ideologia o volem que ens governi la gestió?

Perquè si aquest és el camí correcte, alguns de nosaltres vivim en un planeta paral·lel. No es parla de productivitat, ni d’empresa, ni de creació de riquesa. Només es parla de consignes, banderes i eslògans. I això, per molt ben embolicat que estigui, no paga nòmines ni genera oportunitats.

Les dades són impossibles d’amagar:

1. Un país amb gairebé tants funcionaris com autònoms no pot funcionar. No perquè els funcionaris no siguin importants, sinó perquè cap economia prospera quan qui arrisca i crea valor és minoria i qui depèn de l’Estat és majoria.

2. Un país que veu l’empresari com una vaca a munyir i no com el cavall que tira del carro no pot funcionar. Se’l castiga, se’l fiscalitza, se’l demonitza. I després ens sorprèn que tanquin negocis o que el talent marxi.

3. Un país on el lloguer d’un jove és el 60% del seu sou no pot funcionar. No és futur, no és llibertat: és condemna. La gent treballa però continua sent pobra.

4. Un país amb la sanitat col·lapsada per una immigració descontrolada no pot funcionar. La immigració pot ser una oportunitat, sí, però sense control és insostenible: col·lapse sanitari, tensió social, saturació escolar i un cost públic que ningú vol explicar. Arribats a aquest punt, puc dir -humilment- el que molts ciutadans pensen però no diuen: hem de reflexionar cap on anem i amb qui volem anar. La ciutadania no mereix més espectacles polítics.

Jo, com a petit regidor d’un partit petit de caràcter municipalista, em sento profundament avergonyit quan veig diputats cridant-se com nens d’escola al Congrés, només per mantenir la seva cadira. I mentre insulten, el país s’enfonsa per qüestions molt més serioses: Com millorem els salaris? Com reduïm les llistes d’espera? Com facilitem l’emancipació dels nostres joves? Com retenim el talent perquè no marxi? Com donem aire a les empreses per créixer i contractar?

La majoria d’aquests problemes no surten als debats. En canvi, ens distreuen amb discursos ideològics sobre l’«extrema dreta», la «funció social» o altres pel·lícules que no solucionen res.

Perquè la realitat és aquesta -i perdoneu la franquesa-: Espanya I Catalunya estan perdent pistonada dia darrere dia. I quan ens diuen que «l’economia va com un coet», la realitat és que estem batent rècords de tancament d’empreses. Quelcom no quadra.

Hi ha un vell dit que diu: «Tal com sembres, recolliràs.» Nosaltres, com a país, hem sembrat ideologia durant dècades. I què hem recollit? Pobresa, desigualtat i dependència. S’està governant sense pressupost, sense rumb i sense escoltar els experts. I tot perquè la ideologia ha passat per sobre de la bona gestió, quan l’únic que ens pot salvar és exactament això: gestió, responsabilitat i valentia per dir la veritat.

La pregunta final és tan simple com dura:

5. Ideologia o gestió? Perquè quan governa la ideologia, perd la societat. Quan governa la gestió, guanya tothom. Ja és hora -i ja toca- de tornar a guanyar.