Caducitat anunciada

Des que un tren de la línia R4 va xocar contra un talús desplomat a Gelida causant la mort d’un maquinista i 37 ferits, els desastres a Rodalies no s’han deixat de succeir. El caos d’una falta endèmica d’inversió ha degenerat en un deliri inconcebible. La irresponsabilitat i la mentida campen a plaer. Viatjar amb tren s’ha convertit en un joc macabre que amenaça molt més que unes infraestructures. S’han perdut les raons.

El Govern de Salvador Illa porta uns dies frenètics de reunions, compareixences, recomanacions i pegats que només delaten la seva incapacitat. Ells saben que el col·lapse de Rodalies posa en perill el país i que el teletreball és una quimera per a la dependenta, l’operari, la infermera o el carnisser. Fins i tot el seu esforç innegable per comunicar ha quedat qüestionat per la inaudita desobediència de Renfe, la reiterada ineptitud d’Adif i les vagues encobertes dels maquinistes. La impotència del Govern és la impotència de tots. El cost econòmic, la decepció, l’ansietat i la ràbia són de cadascú.

Qualsevol promesa d’inversió del Govern de Sánchez cau al sac de l’escepticisme. Massa anys, massa falses promeses, massa desgràcies. Tot i el seu esforç de millora, malgrat que els incompliments porten altres noms, la confiança pública s’ha esgotat. O hi ha un canvi efectiu de timó i es dedica un pressupost real dimensionat a les necessitats o s’ensorraran molt més que arbres i talussos. Des de les precàries relacions entre Catalunya i Espanya, fins als respectius governs socialistes, la confiança en allò públic o, fins i tot, en un sistema democràtic que diu vetllar per la igualtat i el benestar. Aquesta vegada, les intencions de reviure l’independentisme o enfilar-se a la dreta topen amb alguna cosa més potent, més determinant. El que s’ha dit, s’han perdut les raons. Amb les emocions desbordades, res que rimi amb el passat sona a solució, només passa a engrossir la llista del que és caduc. Com aquestes vies que el temporal anava engolint.

Subscriu-te per seguir llegint