De la indignació a la confiança

Obrir el diari o escoltar les notícies a Catalunya aquests dies s’ha convertit en un exercici de resistència. A la indignació ciutadana s’hi suma una tempesta perfecta amb episodis meteorològics extraordinaris, una xarxa ferroviària envellida per dècades de desinversió i tensions operatives que han posat la mobilitat al límit. El risc és caure en el relat fàcil del «tot és un desastre». Però una anàlisi rigorosa que aixequi la mirada del titular alarmista permet observar un compromís ferm de la consellera Paneque en la gestió de la crisi i la cerca de solucions.

Les compareixences de la consellera de Territori, Sílvia Paneque, marquen un canvi de to. En un ecosistema mediàtic sovint acostumat a l’espectacle i a repartir culpes, ha optat per la pedagogia de la veritat: explicar què passa, per què passa i quines decisions es van prenent. Sense amagar les deficiències estructurals d’Adif o la rigidesa operativa de Renfe, ha deixat clar que la prioritat ha estat la seguretat de les persones, encara que això hagi comportat decisions impopulars i greus problemes de mobilitat. Paneque ha demostrat que es pot ser lleial institucionalment sense deixar de defensar amb contundència els interessos dels catalans i catalanes. No són pedaços improvisats, sinó una estratègia que entén que el que avui incomoda és condició sine qua non per a la fiabilitat de demà.

Reconèixer aquesta gestió no vol dir ignorar el patiment dels usuaris i usuàries (jo mateixa n’he estat afectada), sinó reclamar que aquesta determinació es tradueixi en mesures estructurals, efectives i ràpides, amb una informació automàtica i clara, menys burocràcia i una flota d’autobusos de reserva preparada per actuar de manera immediata. La humilitat i la transparència radical practicada per la consellera Paneque ha de ser la norma.

Catalunya es mereix i necessita una gestió centrada en les persones i basada en tres eixos innegociables: veritat, empatia i acció. No cal prometre miracles, sinó explicar les dificultats, actuar amb rapidesa i generar confiança. I aquesta confiança, construïda amb fets, transparència i resultats, és l’únic antídot contra la desafecció i la clau per avançar com a país.

Subscriu-te per seguir llegint