Junts s’esquerda?

Cada dia que passa Artur Mas ensenya la poteta una mica més amb l’afany de propiciar el ressorgiment de l’espai polític que va ocupar Convergència. El 10 de gener de 2016, el Parlament de Catalunya elegia el saltimbanqui Carles Puigdemont nou president de Catalunya després del pas al costat d’Artur Mas, que la CUP enviava a la «paperera de la història» a canvi de donar els seus 8 vots a Junts pel Sí.

Avui, deu anys després, Carles Puigdemont, que va organitzar el referèndum il·legal de l’1 d’octubre de 2017, és un fugit de la justícia que espera l’amnistia des de Waterloo estant. És diputat al Parlament de Catalunya, i exerceix de president d’un partit, Junts per Catalunya, que amb 7 diputats a Madrid practica la política de terra cremada, fins al punt, en la seva oposició obtusa al govern del PSOE, de votar en contra de la revalorització de les pensions.

En canvi, Artur Mas actua d’expresident, assisteix a reunions i publica articles d’opinió en què expressa sense embuts la seva aposta per una mena de l’antiga Convergència. Precisament en una entrevista publicada a l’edició digital de Diari de Girona manifestava: «Convergència avui no existeix, però això no vol dir que no hi hagi molta gent que s’identifiqui, posat al dia, amb un projecte de país que durant molts anys va representar Convergència».

I preguntat sobre quin lloc tindria Puigdemont en aquest projecte deixava clar que: «Puigdemont pot fer el que ell vulgui dintre del món de Junts, perquè és el referent més que principal del projecte. Totes les decisions depenen d’ell. Tant si decideix tirar endavant, continuar i ser el principal referent, com si decideix tenir un altre paper... I ara el president Puigdemont haurà de decidir, quan ell cregui, quan toqui, si hi ha un relleu o no». Són paraules diàfanes que reclamen a un personatge polític qüestionat dins el seu propi partit a fer un pas al costat.

Tot i que posteriorment Artur Mas ha matisat les seves declaracions, l’activisme de l’expresident no s’atura en una recerca d’una solució, de moment dins de Junts, que entronca amb el pragmatisme d’altres polítics que ja fa temps han mostrat el rebuig a postures intransigents.   

El desenllaç d’aquest estira-i-arronsa és difícil de pronosticar. Hi haurà una esquerda a Junts que faci perillar el seu futur? Tot acabarà en un foc d’encenalls? Hi ha un lideratge alternatiu a Puigdemont? De moment no. El mateix Artur Mas s’ha descartat quan va afirmar que: «Fa deu anys, podent-me quedar a la Generalitat convocant eleccions, vaig marxar. Ara Junts m’ha ofert ser candidat a l’alcaldia de Barcelona, i podent tornar, he dit que no».

Bé, l’alcaldia de Barcelona, però, no és la presidència de la Generalitat.

Subscriu-te per seguir llegint