Escollir l’esperança

Podem sentir-nos orgullosos per la regularització de milers de persones que ja viuen entre nosaltres o clamar perquè els expulsin. Podem sentir alegria perquè podran treballar amb contracte i cotitzar o preferir que continuïn explotats sense sostenir l’Estat del benestar. Podem sentir tranquil·litat perquè no estaran obligades a fer el que sigui per sobreviure o condemnar-les a la misèria. Podem sentir que la bondat és un valor que ens identifica o esbargir-nos en la crueltat. Podem sentir optimisme al saber que els nostres fills creixeran en el respecte i l’empatia o voler que es criïn en el racisme.

També podem apreciar aquells que es deixen la pell per millorar les condicions dels migrants i recosir la convivència. Són veïns, associacions, educadors, parròquies… Són molts, però no criden a les xarxes. No comparteixen els somriures, les abraçades, les alegries ni les tristeses. Dediquen el seu temps i el seu esforç a ajudar. Moltes vegades, sense rebre res a canvi. O rebent una cosa pitjor: insults, acusacions, amenaces… Treballen perquè la prosperitat arribi a tothom, per combatre aquesta desigualtat que deixa tants als marges, perquè els nostres carrers siguin segurs. No llueixen abrics de tall militar ni aixequen el mentó a les fotografies ni s’esforcen per transmetre fortalesa ni virilitat, però encarnen l’autèntica valentia.

O podem mirar en bucle imatges de baralles fins a sentir que cada ganivetada fereix el nostre ventre, que aquest enorme matxet amenaça la nostra vida o que aquesta pedra impacta en el nostre cap. Podem fer-ho sense comprovar on ni quan es van produir els disturbis, creient que l’amenaça ens amenaça, tot i que el vídeo tingui una antiguitat de cinc anys i els fets hagin passat a centenars de quilòmetres del lloc que assenyalen. Podem creure que els immigrants venen a delinquir, que reben «paguetes», que volen imposar la xaria o que podran votar Pedro Sánchez en les pròximes eleccions generals, però totes i cada una d’aquestes afirmacions són falses. Com sempre ha sigut en la història de la humanitat, només l’esperança d’una vida millor és el motor de la immigració.

Podem optar per l’orgull, l’alegria, la tranquil·litat, la bondat i l’optimisme o triar la por i l’odi. Tot és qüestió de sentiments. Ho saben molt bé els que falsegen informacions, menyspreen les dades, manipulen imatges, propaguen teories conspiradores i provoquen conflictes per alimentar una psicosi col·lectiva contra els immigrants. Sabem que el mecanisme funciona, ho sabem perfectament, però la ingenuïtat ens va fer creure sans i estalvis. Cap de les nou regularitzacions massives (cinc de les quals del PP) ha posat en risc la seguretat, només ha permès posar ordre.

Podem apostar per la convivència i la prosperitat o endinsar-nos en el marc bèl·lic que alguns estan fabricant. La seguretat no es treballa amb discursos inflamats ni insults ni bravates ni mentides. La nostra civilització està amenaçada, però no per les persones migrants.

Subscriu-te per seguir llegint