Girona FC: Una plantilla precària

Després de la feinada que han fet per cobrir les carències de la plantilla, crec que Quique Cárcel i tot el seu nombrós equip necessiten unes merescudes vacances (si poden ser vitalícies, millor, s’ho mereixen). No deu ser gens fàcil aconseguir tres jugadors com els que han arribat: Claudio Echeverri, obligat pel Manchester City a jugar amb el Girona; Fran Beltrán, al qual feia dos anys que Míchel el reclamava; i la cirereta del pastís, Ter Stegen, que es va oferir a venir, perquè no volia allunyar-se de Barcelona. Un treball titànic de la direcció esportiva.

Per a ells, que una plantilla debilitada des del mes d’agost, ara encara ho estigui més, és secundari. Rastrejar el mercat buscant oportunitats, que n’hi ha moltes i a bon preu, resulta massa feixuc, i, de fet, el que volen els accionistes no són reforços, sinó oportunitats de negoci, que és el que els motiva. No cal que ens hi fem mala sang, les coses a can Girona són així. I Míchel, l’entrenador més submís del futbol espanyol, empassant-se tots els gripaus. Sí, perquè Míchel havia demanat dos migcampistes i un defensa, i al final, Pere Guardiola i Quique Cárcel s’ho han passat per l’entrecuix. D’aquella plantilla prou debilitada de principis de temporada, que no va cobrir dues baixes fonamentals, Yangel Herrera i Krejci, ara tenim tres jugadors menys: Van de Beek i Portu, lesionats fins no se sap quan; Asprilla i Solís, cedits; i Livakovic, a Zagreb, petant-se de riure. Les altes es redueixen a Fran Beltrán i Echeverri (Ter Stegen ha sortit carabassa).

El tema Ter Stegen no és mala sort. Des del 22 de setembre de 2024, només ha jugat quatre partits (dos amb el Barça i dos amb el Girona). Si fitxes veterans amb un historial de lesions, és com apostar a la ruleta russa, i a Quique Cárcel aquesta ruleta li encanta. Al final, has acabat debilitant una porteria que la deixes a mercès de l’atzar, després d’una horrible gestió tota la temporada, i no per culpa de Livakovic: el titular de Croàcia no va venir al Girona per jugar al camp del Constància, com Ter Stegen tampoc va venir per ser suplent. La colla dels apologetes de Cárcel aplaudien amb les orelles la incorporació del porter blaugrana: bo, bonic, i barat, deien (igual acabarà costant mig milió d’euros per partit jugat, més el milió i mig del croat per seure a la banqueta). Això sí, el Girona passarà a la història per haver tingut, en una temporada, més porters que migcampistes. I, amb quasi mitja lliga per endavant, el serial de la porteria encara pot donar força de si.

No es tracta només de no reforçar la plantilla. És com queda la que ja tenies. Durant quasi tota la temporada, Míchel només ha pogut comptar amb un màxim de quinze jugadors (sempre hi ha hagut uns quants nois del B a la banqueta) i, veient l’historial dels últims anys, res garanteix que s’hagin acabat les lesions, més aviat tot el contrari. A banda que no pots disposar de tres jugadors amb lesions de llarga durada (Van de Beek, Portu i Ter Stegen), tens tres futbolistes amb els quals pots comptar molt poc: Stuani (39 anys), ha estat dos mesos de baixa i no t’aguanta 90 minuts, ni de bon tros. David López (36 anys), el segon jugador més ben pagat de la plantilla, fa cinc mesos que no juga; essent dels pocs que va bé de cap, Míchel no l’ha fet sortir ni en els partits que calia aguantar el resultat i els rivals centraven pilotes a l’àrea. El cas més sagnant de tots és Abel Ruiz. Ha jugat 134 minuts en tota la temporada (34 a la lliga) i, l’any passat, va estar catorze jornades lesionat. Dirà el que vulgui, Míchel, però a Oviedo, perdent el partit, no li va donar ni un minut, amb un canvi per fer. Més clar, l’aigua. Queda Lemar, que veurem quan aguanta sense lesionar-se. I, a part, tens dos nois molt verds: Joel Roca i Hugo Rincón (els rivals ja saben on han de carregar el joc ofensiu quan ell juga). Aquest és el panorama. Concentrats en fitxar jugadors, no sé si la direcció esportiva ha pogut veure que el Girona és el segon equip més golejat, que és el que ha marcat menys gols a pilota aturada, que només ha sumat 1 punt de 9 contra els dos últims classificats (Llevant i Oviedo), i que els llocs de descens estan al clatell. Haurem de portar un ciri a la Mare de Déu dels Àngels i resar perquè Ounahi es recuperi aviat.

Subscriu-te per seguir llegint