Llibreries necessàries!

Encara que sembli mentida avui parlarem de llibreries i política o, millor dit, de polítiques públiques. Ho exposo així perquè, des de ja fa temps, quan es parla de polítiques públiques, també s’hi inclou el subgènere de les polítiques culturals. Quan es fa esment a aquestes (les polítiques culturals) sovint es plantegen quines són les seves agendes, directrius, pressupostos, responsables i destinataris. Això, que cada dia se’n parla més des del Ministeri, Conselleria i regidories, s’ha anat fent gran, s’ha gerencialitzat i, sobretot, s’ha fet més burocràtic... però arriba poc a la ciutadania.

A dir veritat, no és gens fàcil promoure la inquietud per la cultura a la gent que viu en un poble o en una ciutat de comarques, i que sovint no té ni els diners ni el temps per anar a grans esdeveniments, però que sí que pot arribar-se a la llibreria de referència. Precisament per això crec que és necessari assenyalar la immensa (i lluminosa) tasca de picapedrer de la cultura que fan les llibreries locals.

Abans, al segle passat, les llibreries i els quioscs formaven part de la geografia dels barris. N’hi havia alguna de gran i vàries de modestes. Un sabia on anar a comprar els diaris i revistes, els llibres escolars pels nens o alguna novel·la. Això ja fa temps que ha desaparegut. Un dels culpables va ser una companyia molt coneguda: Amazon. Aquesta empresa, amb seu a Seattle, va néixer l’any 1994 i en els seus inicis es va dedicar a vendre llibres. Llavors ningú, per aquí, en va fer massa cas, però un amic meu que té família a Stanford, Califòrnia, em va dir que l’arribada d’Amazon va suposar la desaparició de moltes de les llibreries de culte que hi havia a l’esmentada ciutat universitària. Mai vaig pensar, en aquells moments, que això no arribaria aquí. Però sí, ja fa temps que ha arribat i, precisament per això, les llibreries que han sobreviscut ho han fet gràcies a haver-se transformat en un establiment que va molt més enllà que una botiga. Les llibreries han esdevingut centres culturals, i els llibreters agitadors intel·lectuals. Sense elles la dinàmica cultural d’un poble o d’un barri no es podria entendre.

Intentaré explicar-me amb un exemple: la llibreria Altell de Banyoles. Aquest establiment, que té un remot origen l’any 1973 fruit d’una associació de mestres, es va establir al centre de la ciutat l’any 1991 i poc després, amb l’impuls de la Irene Tortós, es va crear el primer club de lectura, a la vegada que va començar a organitzar presentacions i xerrades. L’any 2008 la llibreria es va especialitzar en literatura infantil i juvenil i, a poc a poc, amb l’interès d’alguns pares per les lectures dels seus fills, es va transformant en un punt de trobada de xerrades, conta contes i exposicions, i també va néixer una activitat –que encara es celebra– que es diu Nit de Narradors. Des d’aleshores fins avui, aquest espai s’ha consolidat, actualment s’hi duen a terme dotze clubs de lectura. Uns clubs que no només apleguen lletraferits, sinó que creen xarxa associativa, capital social i, al cap i a la fi, fan comunitat.

Avui, en què el comerç local està en risc, i que massa gent comprar llibres des de casa, vull insistir que les polítiques culturals no només es fan des de les institucions, sinó també des de la comunitat. Fer una crida per preservar les llibreries és un acte polític, però també de vida. Sense elles el món seria més fosc, amb menys poesia, fantasia i reflexió. El que escric, òbviament, ho dic per a totes -Totes!- les llibreries de les nostres comarques. A El cucut de Torroella, a Drac i l’Isop d’Olot, la Nollegiu de Palafrugell, La Històrica i la Rals de Calonge, la Fòrum de Banyoles, La Bookman i l’Edison de Figueres, o la Vitel.la de L’Escala, i tantes i tantes d’altres que no conec però que de ben segur fan molt bona feina. De totes elles, cal tenir-ne cura. Tothom. Els ciutadans a l’hora de comprar llibres, a les AFES per encarregar textos i a les institucions per preservar-les.

Subscriu-te per seguir llegint