Baixes laborals: quan el sistema afavoreix l’abús

Les darreres dades de l’Enquesta de Població Activa són tan clares com inquietants: a finals de 2025, més d’un milió de persones faltaven a la feina per baixa mèdica a Espanya. No parlem només d’un augment derivat del creixement de l’ocupació. Parlem d’una incidència rècord, especialment al sector privat, que ja frega el 5%.

Aquest no és un debat ideològic. És un debat de realitat quotidiana, especialment en territoris com el nostre, on el teixit econòmic es basa majoritàriament en petites i mitjanes empreses, comerç, hostaleria, indústria alimentària i serveis. A Girona, una baixa –quan és justificada– es respecta. Però quan no ho és, pot posar una empresa contra les cordes.

Cal dir-ho clar: el problema no són les persones que estan realment malaltes. Aquestes mereixen tota la protecció del sistema. El problema és un model que no diferencia prou bé entre necessitat i abús, que no controla, que no revisa amb agilitat i que acaba generant un missatge pervers: complir surt car.

L’empresari continua pagant cotitzacions, reorganitza torns, assumeix sobrecostos i, sovint, calla. Calla per por a inspeccions, a conflictes laborals o a ser assenyalat. Mentrestant, l’Administració mira cap a una altra banda i el sistema sanitari, saturat, no pot fer el seguiment que caldria.

El resultat és devastador: empreses petites esgotades, treballadors compromesos desmotivats i una sensació generalitzada que l’esforç no té premi.

Quan un país protegeix l’abús i no el treball, alguna cosa s’ha trencat.

Aquest debat no va contra ningú. Va a favor del sentit comú. Va a favor de millors controls mèdics, de processos més àgils, de responsabilitat compartida. I sobretot, va a favor de defensar qui crea ocupació, qui aixeca la persiana cada dia i qui sosté l’estat del benestar amb impostos, sous i compromís.

Girona no necessita discursos buits. Necessita polítiques valentes, que protegeixin els drets sense destruir el sistema. I aquest és un d’aquells temes incòmodes que cal afrontar si volem un futur econòmic sòlid.

Perquè sense empreses sanes, no hi ha treball digne. I sense treball digne, no hi ha cohesió social.

Un sistema just no és el que promet més drets, sinó el que garanteix que l’esforç, la responsabilitat i el treball no siguin penalitzats. Sense empreses fortes, no hi ha drets socials que s’aguantin.

Subscriu-te per seguir llegint