Desigualtat, democràcia i cohesió social

A Davos, Oxfam va fer públic un informe titulat «Contra l’imperi dels més rics. Defensant la democràcia del poder dels mil-milionaris». Es parteix de les dades que diuen que el 2025 els mil-milionaris (Mm) van augmentar la seva riquesa un 16% fins als 18,3 milions (un 81% des de 2020) mentre prop de la meitat de la població mundial ha de viure amb menys de 8,3 dòlars per dia i un 28% està en emergència nutricional. Oxfam denuncia així que la desigualtat ha fet un salt enorme, sobretot el darrer any. Això coincideix amb l’arribada de Trump al poder als EUA, que ha suposat rebaixes d’impostos als rics i grans corporacions i suport als negocis de les grans empreses tecnològiques. Un retorn accelerat a la llei del més fort a tots nivells. Les dades de reducció de la pobresa s’han estancat i ja no es parla de l’ODS de les Nacions Unides que han deixat de ser objectiu per a Trump i els seus seguidors autocràtics i d’ultradreta. Una dada més, l’augment de 2,5 bilions de la riquesa dels Mm podria posar fi a la pobresa extrema dels pròxims 25 anys.

Espanya no és una excepció. Malgrat les mesures del govern de coalició progressista i tot i ser l’economia que creix més d’Europa, tot i els augments de les pensions i de l’SMI per sobre de la inflació (igual a la inflació en les pensions més altes i més que la inflació en les més baixes), la desigualtat també creix. Les 33 persones més riques tenen més que el 39% més pobre de la societat i el 2025 el seu patrimoni ha augmentat unes 4 vegades més que en els últims 5 anys. L’1% més ric té el 23.9% de la riquesa mentre la meitat més pobra té menys del 7%. L’augment de la riquesa dels Mm el 2025 ha estat del 13.6%, 4 vegades l’augment del PIB espanyol que és el 2,9% i que és el que han augmentat de mitjana els salaris.

L’informe també dedica una part a les implicacions polítiques d’aquestes dades. Diu que aquests Mm dediquen part dels seus diners a crear estats d’opinió amb els que pretenen controlar les democràcies, és a dir, intenten crear societats menys lliures, menys democràtiques i menys cohesionades on la desinformació, la confrontació i l’odi passen a ser elements essencials. L’informe no es queda omés amb les dades, amb el diagnòstic de la situació sinó que proposa unes quantes receptes per fer front a l’augment de la desigualtat i al segrest de la democràcia, així proposa: (1) Reforçar els tallafocs entre les grans fortunes i la política, regulant els lobbies i el finançament de partits i campanyes electorals, garantint la independència dels mitjans de comunicació i prohibint els discursos de l’odi. (2) Impulsar plans nacionals de reducció de les desigualtats amb objectius concrets i terminis d’execució en especial plans de tributació als superrics amb tipus suficientment alts perquè ajudin a disminuir la desigualtat. I (3) Garantir l’empoderament de la societat civil i les organitzacions socials amb la finalitat de protegir les llibertats individuals i col·lectives d’associació, reunió i expressió.

El resultat de les desigualtats i les campanyes patrocinades pels Mm i les grans corporacions que critica l’informe són molt reals, per alguna cosa hi ha un augment dels partits d’extrema dreta que volen suprimir, seguint l’exemple de Trump, les regles democràtiques i les regles de cooperació internacional. Ara mateix tenim la fi dels acords sobre control d’armament nuclear que pot portar a una nova carrera desenfrenada cap a la possible destrucció de la humanitat (mentre Trump sembla que negocia amb l’Iran) o tenim una campanya de desprestigi de la ciència a qui utilitzen (per exemple les tecnològiques o per allargar l’esperança de vida) però no escolten ni valoren per exemple quan avisa del canvi climàtic (responsable dels fenòmens meteorològics d’aquests darrers temps) o sobre l’eficàcia de les vacunes (vegis el cas del renaixement del xarampió i altres malalties per la no vacunació vinculada a les campanyes de desinformació dels contraris a les vacunes).

Espanya té avui prestigi internacional com a defensora de les llibertats i la democràcia a Europa i al món, com a govern que s’ha plantat davant Trump però ningú sap quant durarà aquesta etapa. A Europa i a Espanya, els partits de dretes com el PP i el PPE, estan desorientats, no veuen que l’enemic de la democràcia, els que volen destruir el món basat en regles que hem construït, són els partits d’ultradreta que, seguint Trump, volen destruir la mateixa UE, volen controlar la democràcia i volen reduir les llibertats que les democràcies ens garanteixen. Dubten entre defensar la democràcia allunyant-se de la ultradreta o acostar-se als partits d’ultradreta i aquest dubte està associat a les dificultats que la democràcia té avui.

I acabo amb una notícia positiva, el govern Sánchez i el d’Illa han posat en marxa programes per captar científics d’alt nivell que volen marxar dels ’EUA per les polítiques de Trump contra la ciència i sembla que estem tenint èxit. n

Subscriu-te per seguir llegint