Jo també vull ser Zapatero

José Luís Rodríguez Zapatero en un míting del PSC a Girona, en una imatge d'arxiu. / EFE

Ser socialista a Espanya és una professió que rendeix, això ho sabia jo des que veig cada estiu en Felipe González fumant cigars havans a la popa d’un iot, imagino que de la seva propietat, tant aquells com aquest. M’ha confirmat aquesta impressió la notícia que en Zapatero, aquell paio que semblava curt de gambals, ha estat cobrant 75.000 euros anuals durant sis anys, per tasques de «consultoria». Un ja té ganes que es jubili Pedro Sánchez per a saber de quina manera amassa la fortuna que li toca per haver estat un president socialista, algun consell d’administració o assessoria li caurà, aquí, qui no corre, vola (ja sé que l’Aznar tampoc viu precisament del que recapta cantant al metro, com podria cantar si no vocalitza ni parlant, però almenys no s’anomena socialista a si mateix).

Molta consultoria ha de ser la que proporciona en total 450.000 piastres, jo consulto l’hora de tant en tant, mirant de reüll a un racó de la pantalla de l’ordinador, i em surt força més barat. L’empresari que li pagava aquesta xavalla a Zapatero ha estat detingut per tripijocs en el rescat de l’aerolínia Plus ultra, cosa que diu molt de la seva visió empresarial. Segur que se li va acudir contractar en Zapatero quan, exercint aquest encara de president, va deixar anar allò de «la terra no pertany a ningú, excepte al vent», o el que en el futur volia ser «supervisor de núvols», frases que, a més de reflectir amb precisió la capacitat intel·lectual de qui va arribar a dirigir un país, ja apuntaven a un futur relacionat amb el cel i l’aviació.

Un dels informes elaborats tenia com a tema la «situació geopolítica mundial», noti’s que, a l’hora d’informar, l’expresident tira pel broc gros, i això que sol·licitar a Zapatero un informe sobre la situació geopolítica mundial és com sol·licitar-l’hi a la meva senyora mare, però ell, encantat, perquè com més gran sigui l’ambició d’un informe, més fàcil és fer-lo. Un realitza un estudi sobre la cistella de la compra d’una família a la Girona de 2026 i, de tan concret, segur que algú hi troba errors, en canvi, una anàlisi sobre la situació geopolítica mundial és del tot irrebatible, a veure qui és el maco que el refuta, posi el que posi en les seves pàgines. I tan fàcil que és escriure’l.

- Escolti, Zapatero, el seu estudi sobre el nou ordre mundial té només sis paraules.

- Ja, però déu n’hi do quines paraules: «La situació mundial és una merda». Per a què escriure’n més, si ningú s’ho llegirà?

- Té tota la raó, don José Luis, aquí té els seus 75.000 de l’ala.

Zapatero no s’ha molestat a negar aquests ingressos. Per què ho hauria de fer? Els seus votants estan tan convençuts com ell que ser socialista és això, no sé en altres països, però a Espanya les coses funcionen així. En els congressos de la Internacional Socialista -si és que tal cosa continua existint- tots miren amb enveja els representants espanyols, i els pregunten com se les arreglen perquè els militants de base no només no els empaitin pel carrer, sinó que els continuïn votant. S’ha de ser espanyol per a comprendre aquestes coses.

Em faré socialista, que, tal com està l’economia, per a encarar la vellesa més val no refiar-se de les pensions. De jove ja em vaig afiliar a un partit, ni més ni menys que a ERC, però aquells dies jo encara creia en les causes nobles, ho vaig fer de tot cor, per a veure si m’enduia a l’hort a la secretària que rebia els nous militants (intent no reeixit, haig de confessar). Amb l’edat un va abandonant aquells lloables ideals i s’apunta al pragmatisme, i per a això, res com el PSOE. No sé si arribo a temps de treure’m el carnet, a mi també m’agradaria passar l’estiu consultorejant des d’una gandula, o estirat a la popa d’un iot, si cal em comprometo a començar a fumar, en cas que els havans siguin requisit sine qua non per a gaudir d’embarcació en propietat. Si no arribo a president socialista (no sol haver-hi gaires vacants), almenys a ministre, que també acaben quasi tots col·locats en consells d’administració, suposo que assessorant, que és el que toca. Jo també tinc traça assessorant, almenys tanta com en Zapatero, això segur.