Aclariments sobre la taxa d’escombraries i el residu zero

El passat 19 de gener el senyor Zucchitello va publicar un article que qüestiona el sentit del nou model de recollida de residus i de la nova taxa a Girona, en particular des de la perspectiva de qui genera poques deixalles o segueix una lògica de “residu zero”. Arran d’aquest debat, i d’altres reflexions rebudes els darrers mesos, voldria fer alguns aclariments.

El sistema que tenim a Girona —que combina porta a porta, contenidors intel·ligents i àrees temporals segons el barri— s’ha concebut per a augmentar els nivells de recollida selectiva i les dades ho avalen: hem passat del 52% al 58% i estem ben encaminats per assolir l’objectiu europeu, situat en el 70% per a l’any 2030. I la recent flexibilització dels contenidors intel·ligents (totes les fraccions, tots els dies, a totes les hores) també està pensada per a millorar.

Pel que fa la taxa, no és cert que penalitza qui fa menys residus, sinó que introdueix mecanismes per mesurar l’ús real del servei amb l’objectiu d’avançar cap a una taxa més justa. Per al 2026, el criteri ha estat fixar un ús mínim del servei (48 obertures anuals), un llindar baix que ja compleixen prop del 80% dels habitatges de Girona, que veuran reduïda la seva taxa.

La normativa europea (concretament a la Directiva Marc de Residus, transposada en la llei espanyola 7/2022 de residus) obliga a imputar a la taxa tots els costos del servei de recollida i tractament de residus. A Girona hem estat pioners en aplicar-ho però poc a poc anirem veient com la despleguen la resta de ciutats del país. Alhora, aquesta normativa exigeix avançar cap al pagament per generació, perquè qui genera més residus i més cost, pagui més. És un canvi cultural comparable al que va suposar en el seu moment la introducció dels comptadors d’aigua.

Els contenidors intel·ligents no impliquen cap “presumpció de culpabilitat”: no identifiquen persones, sinó habitatges, i permeten obtenir dades objectives per millorar el servei i fer una facturació més justa. Aquest sistema és clau per avançar cap a models de residu zero.

En el cas que algú ja estigui practicant un estil de vida de “residu zero” o que faci compostatge domèstic, i que en conseqüència obri el contenidor menys de 48 vegades l’any, estan previstes excepcions. Aquests casos es poden acreditar i se’ls aplica una correcció a la taxa per evitar injustícies.

La prevenció de residus és una prioritat màxima. Això implica altres administracions que, entre altres coses, haurien de legislar molt més sobre la generació de residus per part dels productors. Implica també la ciutadania. I implica, és clar, a l’Ajuntament, que aviat aprovarà el primer Pla Local de Prevenció de Residus, amb accions concretes per reduir la generació de deixalles, en coherència amb la idea que el millor residu és el que no es genera.

En definitiva, el nou sistema no castiga qui ho fa bé: busca repartir de manera més justa els costos, avançar cap al pagament per generació i consolidar un model que ja està donant resultats positius per a la ciutat.

Subscriu-te per seguir llegint