«Un bocadillo de atún» al tuntún

Només el 15% dels ciutadans parlen exclusivament en català amb els amics segons la darrera enquesta d’usos lingüístics, una xifra que, ojo al dato, és la més baixa dels últims 20 anys. Pues toma castanya. Perquè el català ha perdut, en només dues dècades, la condició de llengua d’ús principal en tots els àmbits analitzats, que aviat està dit (a la choza, amb els bros, els veïns, els companys de classe o de feina, el comerç o la salut). Més que ha perdut la condició de llengua predominant, potser podríem dir que ens l’hem carregat, que potser (i sense el potser també) seria el més just.

A les comarques gironines, també ens podem penjar una altra medalla. I és que mentre que el 2023 (l’any en què es va fer el treball de camp de la investigació), l’ús habitual del català vorejava el 45% de la població, fa vint anys arribava al 70% de la ciutadania (el territori on més habitual és l’ús exclusiu del català són les Terres de l’Ebre, amb un 66,5% dels seus habitants). Olé tu, això ja és de toma pan y moja.

El debat no és nou ni la pregunta sembla tenir una resposta massa enrevessada (que sea difícil de contar, vaya), però, per què l’hem fet agonitzar entonant un bocadillo de atún cada vegada que el cambrer ens feia una mueca rara?; per què els nens van als columpios després del cole i els sembla més molón jugar en castellà?; o per què anem a urgències al borde de la llàgrima viva dient que creo que me he trencado el tobillo enlloc del turmell?

Potser ja ens podem començar a despedir del català, que entre tots l’hem fastidiat tant que això ja és una xapuça. Apa, pues pugin al palco i mengin palomitas, que això se’n va a la quiebra.

Subscriu-te per seguir llegint